La darrera videoconferència que va realitzar Moviment per la Pau en el marc del programa de sensibilització i d’educació per la pau va tenir lloc a la Facultat de Dret. L’acte es va celebrar el dia 11 de maig a les 16 hores a Barcelona i a les 9 hores a Colòmbia. A la videoconferència a Barcelona van assistir unes 70 persones tots/es alumnes i professorat de la llicenciatura de Ciències Polítiques, a Colòmbia van assistir 4 persones: tres sobrevivents i un advocat pertanyent a l’organització no governamental Retorno y Vida.
Com sempre l’activitat va tractar d’apropar realitats molt diferents, la de Colòmbia i la de Catalunya. Es van donar a conèixer part de les conseqüències que generen els conflictes i la utilització d’armes com ara les mines antipersonal i d’altres que generen restes explosius de guerra posant en perill a la població civil. Cada videoconferència va canviant en funció de la població educativa a la que va dirigida. Per exemple per aquesta última es va fer participar a un advocat perquè pogués explicar el conflicte i alguns dels procediments jurídics realitzats per aconseguir canvis en les polítiques de reconeixement de víctimes del conflicte i de la consecució integral dels seus drets.
John Eduard, advocat de La Corporació Retorno y Vida, va parlar dels seus objectius principals: la protecció i l’acompanyament de la dona cap de família sotmesa a desplaçament forçós i de les víctimes de Mines Antipersonal i Municions sense esclatar. La Corporació actualment està treballant amb 100 famílies distribuïdes per diversos departaments.
La Corporació neix de la necessitat de realitzar a Colòmbia accions molt diverses per al restabliment dels drets de les víctimes del conflicte especialment en el marc dels conceptes de veritat, justícia i reparació. Aquestes accions es tradueixen en dur a terme denúncies o demandes dirigides al propi Estat Colombià que per acció o omissió d’obligacions legals han ocasionat danys a la població civil. Els casos denunciats són, a tall d’exemple, del nivell del trist episodi de “El Aro” que va acabar amb la vida de 19 camperols i va ocasionar 1.200 persones desplaçades. El govern colombià va ser condemnat per desprotecció total de les víctimes sancionant-lo amb 3.400 milions de pesos destinats a indemnitzar a les famílies afectades.
Els sobrevivents eren tres joves de diversos departaments de Colòmbia. Tres víctimes del conflicte, de les mines antipersonal que són sembrades indiscriminadament al seu país dia rere dia i de les municions sense esclatar. Els tres nois es van oferir a parlar de les seves vivències i dels seus projectes.
Larry Urán de 18 anys amb una lesió ocular des de el any 2006, Juan David Díaz Góez de 29 anys amb amputació de les dues cames des de el 2004, Arley David Mena de 24 anys amb l’amputació de la cama dreta. Tres joves molt simpàtics i comunicatius que durant tota la videoconferència van explicar el seu cas destacant en general dues coses: per una banda la manca de recursos socials i econòmics que reben per poder-se rehabilitar, per altra l’esperança dipositada en les Organitzacions no Governamentals com la Corporació Retorno y Vida, Handicap International i d’altres per tirar endavant, per poder estudiar, per tenir feina i poder reintegrar-se laboralment, en resum per poder acomplir els seus objectius vitals.
Un dels objectius del programa de sensibilització de Moviment per la Pau és mostrar els aspectes positius de Colòmbia. Així doncs, la videoconferència va acabar de forma distesa explicant-nos i recomanant-nos “una bandeja de paisa”! Es tracta d’un plat típic d’Antioquia amb ous, “arepitas”, llardons, mongetes, “papas”, etc. Si aneu a Colòmbia no us oblideu de demanar-la!
Com sempre l’activitat va tractar d’apropar realitats molt diferents, la de Colòmbia i la de Catalunya. Es van donar a conèixer part de les conseqüències que generen els conflictes i la utilització d’armes com ara les mines antipersonal i d’altres que generen restes explosius de guerra posant en perill a la població civil. Cada videoconferència va canviant en funció de la població educativa a la que va dirigida. Per exemple per aquesta última es va fer participar a un advocat perquè pogués explicar el conflicte i alguns dels procediments jurídics realitzats per aconseguir canvis en les polítiques de reconeixement de víctimes del conflicte i de la consecució integral dels seus drets.
John Eduard, advocat de La Corporació Retorno y Vida, va parlar dels seus objectius principals: la protecció i l’acompanyament de la dona cap de família sotmesa a desplaçament forçós i de les víctimes de Mines Antipersonal i Municions sense esclatar. La Corporació actualment està treballant amb 100 famílies distribuïdes per diversos departaments.
La Corporació neix de la necessitat de realitzar a Colòmbia accions molt diverses per al restabliment dels drets de les víctimes del conflicte especialment en el marc dels conceptes de veritat, justícia i reparació. Aquestes accions es tradueixen en dur a terme denúncies o demandes dirigides al propi Estat Colombià que per acció o omissió d’obligacions legals han ocasionat danys a la població civil. Els casos denunciats són, a tall d’exemple, del nivell del trist episodi de “El Aro” que va acabar amb la vida de 19 camperols i va ocasionar 1.200 persones desplaçades. El govern colombià va ser condemnat per desprotecció total de les víctimes sancionant-lo amb 3.400 milions de pesos destinats a indemnitzar a les famílies afectades.
Els sobrevivents eren tres joves de diversos departaments de Colòmbia. Tres víctimes del conflicte, de les mines antipersonal que són sembrades indiscriminadament al seu país dia rere dia i de les municions sense esclatar. Els tres nois es van oferir a parlar de les seves vivències i dels seus projectes.
Larry Urán de 18 anys amb una lesió ocular des de el any 2006, Juan David Díaz Góez de 29 anys amb amputació de les dues cames des de el 2004, Arley David Mena de 24 anys amb l’amputació de la cama dreta. Tres joves molt simpàtics i comunicatius que durant tota la videoconferència van explicar el seu cas destacant en general dues coses: per una banda la manca de recursos socials i econòmics que reben per poder-se rehabilitar, per altra l’esperança dipositada en les Organitzacions no Governamentals com la Corporació Retorno y Vida, Handicap International i d’altres per tirar endavant, per poder estudiar, per tenir feina i poder reintegrar-se laboralment, en resum per poder acomplir els seus objectius vitals.
Un dels objectius del programa de sensibilització de Moviment per la Pau és mostrar els aspectes positius de Colòmbia. Així doncs, la videoconferència va acabar de forma distesa explicant-nos i recomanant-nos “una bandeja de paisa”! Es tracta d’un plat típic d’Antioquia amb ous, “arepitas”, llardons, mongetes, “papas”, etc. Si aneu a Colòmbia no us oblideu de demanar-la!
Bandeja paisa típica colombianaDavant d’aquesta situació, a Moviment per la Pau i a altres organitzacions humanitàries ens queda molta feina per davant per aconseguir que s’eradiquin les mines antipersonal, i que s’acompleixin totes les obligacions legals per el restabliment total de les víctimes. El llenguatge és important: s’ha de canviar de concepte i parlar sempre d’aconseguir el respecte i l’acompliment dels seus DRETS en comptes de parlar d’aconseguir AJUDES.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada