Desde fa dos anys, quan la zona sud-occidental de Colòmbia es va convertir en un nou objectiu de la guerra, els professors van haver d'incloure una nova assignatura perquè els nens aprenguessin a trepitjar pels camps.
Els professors de la zona viuen cada dia amb agoixa l'arribada dels seus estudiants. Sobretot quan algun arriba tard. No hi ha mòbils ni cap mitjà per localitzar-los, i només quan apareixen es perd la por de què els hagi passat alguna cosa.
A l'escola de "Las Conchas" els alumnes repeteixen com una lliçó: "sempre camina pels camins coneguts i autoritzats".
Un professora de la regió diu que la seva prioritat és protegir la integritat dels seus 15 estudiants i per això no els deixa sortir de l'escola. Abans feia caminades ecològiques, visitaven altres escoles i jugaven torneigs, però tot això s'ha acabat.
Només a Samaniego, hi ha 26 escoles i un col.legi rural, on 1.500 nens estan envoltats de mines i de la guerra. En tres anys s'han registrat 8 morts i 40 ferits al poble per mines. D'aquests, només al 2007 han estat 5 morts i 18 ferits.
Hi ha toc de queda a la comunitat. Es va decidir no sortir de casa després de les 5 de la tarda i fins les 6 del matí. Se senten trets, explotar mines als camins i fins i tot, com creua un avió que dispara o llença explosius en mig d'algun combat.
FONT: El Tiempo
DATA: maig de 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada