Exèrcits garants de la pau?

Aquesta és una de les majors fal·làcies que ens volen fer creure, sobre tot en el món occidental: els exèrcits d'avui en dia intervenen per garantir la pau, per ajudar la població civil, per evitar violacions de drets... Hi ha dos errors en aquesta concepció: ni és cert, ni és el paper que haurien de tenir els exèrcits. Com a pacifista, crec fermament que els exèrcits no haurien d'existir, però, utopia a banda, els exèrcits existeixen i no estan formats ni instruïts per fer res de tot això que ens volen fer creure.

La Junta Militar de Birmània està posant impediments al lliurament de l'ajut humanitari internacional, només accepta ajut de “països amics”, hi ha ajut internacional (no nacional de diversos països) esperant a les fronteres, centenars de professionals de l'ajut a la població en situacions d'emergència esperant per poder entrar i desenvolupar la seva feina. Mentre, molts milers de cadàvers suren a les aigües de les zones afectades, les malalties amenacen als sobrevivents, l'alimentació i l'aigua escasseja, i l'exèrcit s'ho mira, enganya i fa encara més difícil la situació.

Per damunt de sobiranies i lleis nacionals hi ha els drets humans, el dret a la vida, el dret al benestar, el dret a l'habitatge. Són drets sense fronteres, drets fonamentals de l'home, drets globalment acceptats per tots els països que reconeixen a la Carta de les Nacions Unides que “realitzaran la cooperació internacional en la solució de problemes internacionals de caràcter econòmic, social, cultural o humanitari” Potser seria hora que l'ONU es plantegés portar davant un Tribunal internacional personatges com aquests que ara estan prenent les decisions a Birmània i contravenint les normes internacionals de drets humans.

Còm en diran de totes aquestes morts? Danys col·laterals? Aquest malauradíssim terme encunyat per un altre exèrcit que es creu el major garant de la pau del món i per això decideix de tant en tant envair i atacar països en nom de la maltractada pau sovint a servit per justificar l'injustificable! Encara bó que a Birmània no hi ha petroli!

Danys col·laterals derivats molt sovint de l'ús d'un arma vergonyant: les bombes de dispersió que continuen utilitzant els exèrcits amb una incidència del 98% de víctimes civils. Val la pena recordar, en aquests moments en què estem veient com “intel·ligència militar” són (com deia Groucho Marx) termes sovint antagònics, a partir del dia 19 de maig, a Dublín s'haurà de signar el text que prohibeixi aquestes bombes, i que segueixen havent-hi moltes pressions per part dels països que en fabriquen i n'utilitzen i per part de les empreses armamentistes per tal que aquest text no sigui complet i contingui excepcions inadmissibles. Us animem un cop més a signar el Manifest contra aquestes armes, que trobareu a www.stopbombesdispersio.org

En solidaritat amb el poble birmà.