Nou cop a la indústria de la guerra!! Més de 100 Governs aproven el Tractat Final contra les bombes de dispersió!!

Si Espanya ratifica el Tractat les dues bombes de dispersió que es fabriquen al seu territori quedaran fora de joc!

Finalment a Dublín s’ha arribat a un consens, el text final que se signarà a Oslo al desembre ja té cara i ulls. La producció, l’ús, la transferència i l’emmagatzematge de bombes de dispersió quedaran prohibides a partir de la seva entrada en vigor, un cop que els estats signin el Tractat ja no podran utilitzar les armes (així els obliga la Convenció de Viena).

Un dels punts més importants és que es prohibiran totes les bombes de dispersió que existeixen a l’actualitat i que s’han estat utilitzat durant els últims 40 anys!!

El Tractat estableix mesures i terminis de destrucció dels arsenals, 8 anys després de la seva ratificació serà el termini màxim i qualsevol possible retard haurà de ser justificat davant les Nacions Unides. Malgrat que hi va haver pressions per aconseguir períodes de transició que hauria legitimat l’ús de les bombes de dispersió durant un període determinat, aquestes intencions no van ser acceptades ja que el Tractat era per prohibir aquestes armes i no per legitimar-les.

L’apartat que ha estat més reforçat ha estat el de l’assistència a les víctimes, s’estableix l’obligació de proporcionar assistència mèdica, rehabilitació i suport psicològic, també es tindran en compte les variables de sexe i edat. Els estats membres contrauen obligacions clares pel que respecta la cooperació i l’assistència internacional per a les víctimes i els països afectats. Cada estat membre haurà de desenvolupar un pla nacional d’acció, calendari i pressupost i si és necessari aconseguir ajuda internacional.

En el text aprovat la transparència dels governs per mostrar l’estat dels seus arsenals tindrà un paper clau, en un termini màxim de 3 mesos després de la ratificació els Estats hauran de lliurar un informe de situació al Secretari General de l’ONU. Hauran de detallar el nombre de bombes de dispersió que tenen i les seves característiques tècniques, els programes de reconversió o desmantellament de les seves instal•lacions i fàbriques, els progressos realitzats en la destrucció, etc. Aquest informe s’haurà d’actualitzar anualment.

Però a Dublín no van ser tot flors i violes, el senyors de la guerra més poderosos no volien cedir els seus privilegis militars a la justícia internacional, els que més pressió van exercir van ser els nostres amics de l’altra banda de l’oceà atlàntic: els EEUU. Tot i que ni tan sols participaven en l’elaboració del

Tractat perquè des de bon principi van deixar molt clares les seves intencions de no signar-lo, van exercir molta pressió en l’apartat de les operacions conjuntes degut a les seves aliances militars. Deixar la porta oberta a que els estats ratificats del Tractat poguessin realitzar operacions militars conjuntes, en les que estiguin presents les bombes de dispersió, amb països no signants del Tractat era un dels perills que s’ha confirmat. Malgrat que en aquest assumpte no ha estat possible prohibir d’una manera absoluta les maniobres conjuntes, s’ha lluitat molt per establir condicions per a que no es puguin utilitzar aquestes armes (almenys legalment).

No obstant les interferències dels que defensen l’ús de les bombes de dispersió per als seus interessos governamentals, el text final va rebre un ampli suport que estigmatitza moralment aquest tipus d’armament i el seu ús.