Donar notícia de les novetats bibliogràfiques també ha de ser un dels objectius del nostre blog. Avui volem parlar d’un llibre que no hauria de passar per alt als “activistes de la pau” i, més enllà, a qualsevol persona interessada pels ets i uts del pacifisme català. Es tracta d’un estudi que du per títol, precisament, Activistes de la pau, degut a l’historiador Enric Prat i que va ser publicat l’octubre de l’any passat (1). Aclarim que l’autor també ho és d’una tesi doctoral sobre el moviment pacifista a Catalunya en la dècada dels vuitanta del segle passat (2), de la qual el llibre que aquí comentem n’és una part.
El valor primer que cal concedir a aquest estudi és justament el de la seva existència. M’explico: el moviment per la pau al nostre país té una forta implantació. Compta, d’una banda, amb un gruix important d’associacions, entitats, de col·lectius i grups que treballen, amb major o menor continuïtat, dins aquest món divers i plural, generós i a voltes contradictori, de la construcció de la cultura de la pau; de l’altra, el moviment també té en “nòmina” una valuosa llista d’investigadors i analistes, els quals des del camp del pensament i la reflexió proveeixen de consistència tèorica i arguments –i, per tant, legitimitat– l’acció de les organitzacions pacifistes. Però la solidesa i el poder d’influència del moviment pacifista català també ha de passar perquè aquest pugui comptar amb els seus “relators”, això és, amb historiadors que amb descripcions i interpretacions ben fetes donin visibilitat a allò que el pacifisme ha anat fent a casa nostra des de la seva emergència amb força els primers anys 70.
Enric Prat, pioner a Catalunya a historiar globalment el moviment per la pau, posa amb el seu estudi fil a l’agulla d’aquesta necessària reconstrucció històrica del pacifisme català, i ho fa amb l’objectiu de determinar el “Who is who”, o més exactament, el “Who were who” en el moviment pacifista dels 80 a Catalunya per oferir-ne una caracterització global sociològica i política. L’objectiu de la recerca és ben precís doncs, però alhora complex d’atènyer, perquè, com escriu la professora Anna Alabart en el pròleg del llibre, «els moviments socials –i el de la pau no és cap excepció– són pocs donats a la burocràcia i al registre. En general ni tan sols pensen a arxivar els documents que generen» i «els seus protagonistes són poc proclius a mostrar-se i menys encara a deixar constància de les seves circumstàncies i opinions personals». Prat, en virtut d’una recerca ben planificada i de l’ús d’una metodologia adequada als fins proposats, reeix en aquest objectiu de donar compte de qui foren, com eren i com pensaven els homes i les dones que amb regularitat, enquadrats en col·lectius de caire ben divers (comitès de barri, de poble, associacions més estables, etc), militaren de forma activa a favor de la pau en la dècada esmentada.
La descripció sumària de l’estructura del llibre permetrà al lector del nostre blog fer-se una idea global del contingut de l’estudi que per raons d’espai no podem ressenyar de forma més extensa. Així, després de l’interessant pròleg a càrrec de la doctora Alabart, una introducció on es fan explícits els objectius i el mètode de treball seguit obre el llibre, i a continuació es dóna compte dels resultats de la recerca en cinc capítols:
El valor primer que cal concedir a aquest estudi és justament el de la seva existència. M’explico: el moviment per la pau al nostre país té una forta implantació. Compta, d’una banda, amb un gruix important d’associacions, entitats, de col·lectius i grups que treballen, amb major o menor continuïtat, dins aquest món divers i plural, generós i a voltes contradictori, de la construcció de la cultura de la pau; de l’altra, el moviment també té en “nòmina” una valuosa llista d’investigadors i analistes, els quals des del camp del pensament i la reflexió proveeixen de consistència tèorica i arguments –i, per tant, legitimitat– l’acció de les organitzacions pacifistes. Però la solidesa i el poder d’influència del moviment pacifista català també ha de passar perquè aquest pugui comptar amb els seus “relators”, això és, amb historiadors que amb descripcions i interpretacions ben fetes donin visibilitat a allò que el pacifisme ha anat fent a casa nostra des de la seva emergència amb força els primers anys 70.
Enric Prat, pioner a Catalunya a historiar globalment el moviment per la pau, posa amb el seu estudi fil a l’agulla d’aquesta necessària reconstrucció històrica del pacifisme català, i ho fa amb l’objectiu de determinar el “Who is who”, o més exactament, el “Who were who” en el moviment pacifista dels 80 a Catalunya per oferir-ne una caracterització global sociològica i política. L’objectiu de la recerca és ben precís doncs, però alhora complex d’atènyer, perquè, com escriu la professora Anna Alabart en el pròleg del llibre, «els moviments socials –i el de la pau no és cap excepció– són pocs donats a la burocràcia i al registre. En general ni tan sols pensen a arxivar els documents que generen» i «els seus protagonistes són poc proclius a mostrar-se i menys encara a deixar constància de les seves circumstàncies i opinions personals». Prat, en virtut d’una recerca ben planificada i de l’ús d’una metodologia adequada als fins proposats, reeix en aquest objectiu de donar compte de qui foren, com eren i com pensaven els homes i les dones que amb regularitat, enquadrats en col·lectius de caire ben divers (comitès de barri, de poble, associacions més estables, etc), militaren de forma activa a favor de la pau en la dècada esmentada.
La descripció sumària de l’estructura del llibre permetrà al lector del nostre blog fer-se una idea global del contingut de l’estudi que per raons d’espai no podem ressenyar de forma més extensa. Així, després de l’interessant pròleg a càrrec de la doctora Alabart, una introducció on es fan explícits els objectius i el mètode de treball seguit obre el llibre, i a continuació es dóna compte dels resultats de la recerca en cinc capítols:
1) característiques sociològiques;
2) motivacions, autoidentificacions i influències;
3) ideologies i valors;
4) trajectòries activistes i
5) opinions sobre objectius, alternatives i pràctiques del moviment per la pau.
Les preceptives conclusions de l’estudi; un annex on es fa la relació de grups pacifistes i antimilitaristes i de les persones enquestades per Prat per a l’elaboració de les dades del seu treball; i la llista de la bibliografia citada tanquen el llibre.
En darrer terme, i més enllà del gran valor documental de l’estudi, el llibre d’Enric Prat honora, en fixar-ne la memòria per escrit, una generació compromesa amb la construcció de la pau i la denúncia del militarisme i que no hauria estat just que caigués en l’oblit. Prat ho ha impedit amb aquest magnífic i necessari estudi, una aportació valuosa al coneixement de la història del moviment pacifista català que val la pena de tenir ben present. La invitació a la lectura, doncs, ja està feta.
En darrer terme, i més enllà del gran valor documental de l’estudi, el llibre d’Enric Prat honora, en fixar-ne la memòria per escrit, una generació compromesa amb la construcció de la pau i la denúncia del militarisme i que no hauria estat just que caigués en l’oblit. Prat ho ha impedit amb aquest magnífic i necessari estudi, una aportació valuosa al coneixement de la història del moviment pacifista català que val la pena de tenir ben present. La invitació a la lectura, doncs, ja està feta.
_____________________
(1) Enric Prat i Carvajal, Activistes de la pau (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008. Col·lecció “Biblioteca Serra d’Or”, 402)
(2) Enric Prat, El movimiento por la paz de los años ochenta en Cataluña, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona 2004 [tesis doctoral].
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada