60 anys són més que suficients: “No a la OTAN, no a la guerra”

Bé, ja hem tornat d'Estrasburg! Potser encara estem una mica esgotades i esgotats per tot el que hem viscut, però a ben segur estem amb les piles ja posades per analitzar l'experiència i continuar d'ara en endavant treballant tots i totes plegats per reforçar un teixit social català i espanyol que aposti per un pacifisme actiu amb accions de resistència noviolenta. De fet, durant el camí de tornada, ja van sorgir moltes propostes de futur que haurem d'anar canalitzant. Gràcies grup per l'entusiasme i l'actitud positiva de tothom en tot moment!

La setmana vinent, els membres de MxP que hem anat, us farem una reflexió pròpia del viatge i del desenvolupament de la contra-cimera, a més del reportatge que sortira al pròxim programa de ràdio de la secció jove, el Bonobolitza't!. De moment, però, us deixem el text del comunicat fet i publicat per la Campanya "No a la Otan, no a la guerra" a la tornada del grup a Barcelona:

60 anys són més que suficients: "No a l'Otan, no a la guerra"

Les nostres accions contra la política militar agressiva de l’OTAN durant el seu 60è aniversari celebrat de l’1 al 5 d’abril, formant part de la setmana d’acció global del Fòrum Social Mundial proposada a Belem (Brasil) les considerem positives, malgrat les constants i evidents obstruccions que hem trobat per un normal desenvolupament de les nostres accions de protesta pacífica.

Dins de la campanya “No a la OTAN, no a la guerra”, al voltant de 30.000 persones, segons el comitè organitzador internacional, s’han manifestat i participat en les conferències internacionals, accions de desobediència civil i al campament d’activistes, tant a Estrasburg (França) com a Kehl (Alemanya).

Considerem tot un èxit que per primera vegada milers d’activistes del moviment per la pau de tots els països de l’OTAN s’hagin unit, per demanar la democratització i desmilitarització de les relacions entre les persones, amb l’alternativa de usar noves formes de cooperació pacífica entre els pobles. El rebuig de la violència per la gran majoria dels membres de la campanya i dels manifestants ha estat evident en tot moment, mostrant el seu rebuig a la violència provinent tant per part d’alguns manifestants com de la policia. Els participants a Estrasburg considerem que l’únic camí per demanar un món en pau, sense guerres i sense OTAN són els mitjans pacífics i noviolents.

Ha estat evident que el govern francès i alemany, han tractat d’atemoritzar els seus propis ciutadans i tots els manifestants arribats de tot arreu. Aquesta és l’única explicació a la massiva obstrucció a la participació en les protestes a la gent que viu a la regió, la també massiva presència policial, el tancament de les fronteres i la invalidació del tractat Schengen. Els drets democràtics a la manifestació, reunió i protesta democràtica van ser clarament vulnerats, amb l’obstaculització a un desenvolupament normal d’una manifestació per la ciutat d’Estrasburg, i un campament i centre per les conferències en un lloc digne i accessible de la ciutat.

La nova “OTAN global” amenaça tot el món perquè es tracta d’una organització de caràcter bel·licista, que incrementa el perill de noves guerres amb les seves intervencions militars per tot arreu. A més, es tracta d’una organització no democràtica que ha amenaçat la democràcia recolzant a règims dictatorials (com la dictadura neofascista de Portugal i la dictadura dels coronels de Grècia).

Tampoc s'ha d'oblidar que quan es va quedar sense enemics, amb la caiguda de la Unió Soviètica, quan hauria d'haver desaparegut, s'han inventat un objectiu estratègic que els garanteix treball per molt temps: es tracta de la guerra contra el terrorisme, que ara per ara els serveix per a justificar la seva intervenció a l'Afganistan. L’augment de 5.000 soldats, compromès pels membres de l’OTAN a Estrasburg, és superior als 4.000 que recentment va demanar els Estats Units amb motiu de les eleccions afganeses. El govern espanyol, complint tots els pronòstics, segueix la seva estratègia de militarització de les seves relacions internacionals i ha promès l’enviament de 450 soldats més, la qual cosa pràcticament duplicarà la presència militar espanyola a la guerra d’Afganistan.

Per altra banda, l’elevada despesa militar de l’OTAN, que suposa el 67% de la despesa militar mundial, impulsa noves carreres d'armament, i és directament responsable de l'increment de les despeses militars dels governs dels seus membres i dels que se senten amenaçats per les seves intervencions; per aquesta raó és responsable també de l'impuls de la indústria i el comerç d'armes mundials.

És per tot això que ens hem manifestat el 4 d’abril, per proposar respostes polítiques i pacífiques als conflictes internacionals, pel desarmament, la fi de la pobresa, la protecció del medi ambient, la justícia social i el respecte dels drets humans. Volem que els pressupostos militars es redueixin de manera considerable per transferir aquests recursos a la solució dels problemes de l’actual crisis global.

La nostra participació en la celebració de l’aniversari de l’OTAN i les activitats realitzades a altres llocs del món (Estats Units, Turquia, Xipre, Argentina, Catalunya,...) són l’inici de futures accions contra l’OTAN el 2009 i els anys vinents. Continuarem la nostra cooperació, contra la guerra, els estats autoritaris i l’OTAN.

60 anys després de la seva fundació, 20 anys després de la fi de la guerra freda, diem no a la OTAN com a requisit per tenir un món sense guerres, en pau, amb justícia, solidaritat i democràcia.

Campanya “No a la OTAN, no a la guerra”.
Barcelona 6 d’abril de 2009.

Fotos de: www.jovesactivistes.org