Aquestes darreres setmanes han estat plenes d'esdeveniments novedosos positius per als qui ens dediquem a temes de pau, de desarmament, de vida al cap i a la fi.
El primer va tenir lloc el dia 17 de juny, quan Espanya va ratificar el Tractat d'Oslo sobre la prohibició de les bombes de dispersió esdevenint el 10è país en fer-ho. I què vol dir això? Per fer-ho senzill, actualment, aquest instrument internacional es troba en un compte enrere. Cal que 30 països el ratifiquin perquè entri en vigor i sigui llei aplicable per a tots els Estats que en siguin membres. És just posar nom als paísos que fins ara han fet que el compte enrere estigui en marxa; començant per Irlanda, Noruega, la Santa Seu i Sierra Leone que varen ratificar-lo el mateix dia que varen signar-lo (el 3 de desembre de 2008), seguint per Àustria, Mèxic, RPD de Laos, Níger, Albània i, l'últim fins ara, Espanya. Ara bé, encara falten 20 passes més, i continuem treballant per a fer-ho. Val a dir, però, que el fet que la norma encara no sigui aplicable no vol dir que la situació en relació amb les bombes de dispersió no hagi millorat. Des que el Tractat va començar a prendre forma, diversos governs varen començar a adoptar mesures que limitaven la producció, ús i transferència d'aquest tipus d'armament.
Per una altra banda, divendres passat va inaugurar-se a Barcelona la seu de l'Instituit Català Internacional de la Pau, en ple centre de la ciutat, a la Gran Via, en una planta baixa a peu de carrer i a la vista de tothom. Desitgem des d'aquí que els bons propòsits de la gent que hi treballa i de les paraules pronunciades per les autoritats presents es converteixin aportacions reals a la pau.
Entre aquests dos esdeveniments, va haver-hi dos naixements que ens toquen d'aprop: dues nenes que, de ben segur, s'imbuiran dels principis i el pacifisme de les seves mares: una de les ànimes de la Campanya Internacional per a la Prohibició de le Mines, l'amiga Simona, i la representant de Moviment per la Pau a Colòmbia, la Jimena. Felicitats a totes dues!
El primer va tenir lloc el dia 17 de juny, quan Espanya va ratificar el Tractat d'Oslo sobre la prohibició de les bombes de dispersió esdevenint el 10è país en fer-ho. I què vol dir això? Per fer-ho senzill, actualment, aquest instrument internacional es troba en un compte enrere. Cal que 30 països el ratifiquin perquè entri en vigor i sigui llei aplicable per a tots els Estats que en siguin membres. És just posar nom als paísos que fins ara han fet que el compte enrere estigui en marxa; començant per Irlanda, Noruega, la Santa Seu i Sierra Leone que varen ratificar-lo el mateix dia que varen signar-lo (el 3 de desembre de 2008), seguint per Àustria, Mèxic, RPD de Laos, Níger, Albània i, l'últim fins ara, Espanya. Ara bé, encara falten 20 passes més, i continuem treballant per a fer-ho. Val a dir, però, que el fet que la norma encara no sigui aplicable no vol dir que la situació en relació amb les bombes de dispersió no hagi millorat. Des que el Tractat va començar a prendre forma, diversos governs varen començar a adoptar mesures que limitaven la producció, ús i transferència d'aquest tipus d'armament.
Per una altra banda, divendres passat va inaugurar-se a Barcelona la seu de l'Instituit Català Internacional de la Pau, en ple centre de la ciutat, a la Gran Via, en una planta baixa a peu de carrer i a la vista de tothom. Desitgem des d'aquí que els bons propòsits de la gent que hi treballa i de les paraules pronunciades per les autoritats presents es converteixin aportacions reals a la pau.
Entre aquests dos esdeveniments, va haver-hi dos naixements que ens toquen d'aprop: dues nenes que, de ben segur, s'imbuiran dels principis i el pacifisme de les seves mares: una de les ànimes de la Campanya Internacional per a la Prohibició de le Mines, l'amiga Simona, i la representant de Moviment per la Pau a Colòmbia, la Jimena. Felicitats a totes dues!
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada