La ministra de Defensa, Carme Chacón, va visitar el passat 8 de juliol l’acadèmia d’enginyers de l’exèrcit de terra a Hoyo de manzanares (Madrid). Durant la seva visita va anunciar una bona noticia: el Govern espanyol aprovarà aquest mateix mes una moratòria unilateral per prohibir la producció, l’ús, l’emmagatzematge, i la transferència de les famoses bombes de dispersió. El Ministeri de Defensa s’ha compromès a destruir les 5600 bombes de dispersió que acumulen les Forces Armades espanyoles començant a la tardor d’aquest any i durant els dos anys següents. Si tenim en compte que el passat 30 de maig 111 països van convenir un Tractat contra les bombes de dispersió a Dublín, i que marcava el termini de destrucció dels estocs en 8 anys ens hem d’alegrar de la decisió del Govern espanyol, que se situa entre els països més compromesos amb la destrucció dels estocs d’aquestes armes.
No obstant, aquest fet ens ha de fer reflexionar sobre la enorme quantitat de bombes de dispersió que s’apilen als magatzems de les Forces Armades i la seva utilitat, ja que oficialment l’exèrcit espanyol no n’ha fet servir mai, però n’ha produït un munt i sembla ser que la finalitat principal era el comerç i l’emmagatzematge.
Parlem doncs d’un tema tabú, el comerç d’armes és un dels mercats que més diners mou al món, podríem concloure en una lectura simplista que les armes són una necessitat en un planeta on regna la “llei del més ric”. Però no podem oblidar que dins d’un sistema basat en el consum, les necessitats en un alt percentatge són induïdes per les indústries que fabriquen el bé o servei. La indústria armamentística necessita les guerres perquè els seus productes siguin utilitzats o si més no siguin considerats com a necessaris, per si de cas. En el cas espanyol, les empreses Instalaza i Explosivos Alaveses (Expal) hauran de finalitzar la fabricació de bombes de dispersió i replantejar la seva activitat, després d’aquest cop humanitari internacional i sense l’aixopluc del Govern espanyol ja no els hi queden més arguments.
Cal reconèixer la feina de centenars d’associacions i ONG’s arreu del món que han treballat en xarxa a través de la Cluster Munition Coalition (CMC) i altres organitzacions, pressionant els polítics de torn, sensibilitzant la població i coordinant-se localment i mundialment per acabar amb aquesta arma que tant perjudica la població civil. Malgrat això, la convenció contra les bombes de dispersió encara no està signada, i per aconseguir que els Governs recordin que l’han de signar aquest proper desembre s’ha creat “El Tractat del Poble contra les Bombes de dispersió”, un text on s’exigeix als Estats l’acompliment d’aquest compromís i que es pot signar individualment a través d’un link a http://www.movimentperlapau.org/quisom.html.
Si voleu llegir la notícia a alguns mitjans que se n'han fet ressò:
Si voleu veure el vídeo de l'anunci de la Ministra de Defensa:
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada