15 DE MAIG: DIA INTERNACIONAL DE L’OBJECCIÓ DE CONSCIÈNCIA

La proximitat del 15 de maig, Dia Internacional de l’Objecció de Consciència, és una bona ocasió per recuperar un tema i una realitat que actualment han desaparegut, si no totalment, sí del primer pla de l’agenda de la majoria del moviment pacifista. Cal aprofitar la data, doncs, per recordar que en molts països del món l’objecció de consciència no està reconeguda (Turquia, Israel, països àrabs, llatinoamericans, Estats Units…) o ho està amb moltes limitacions (per exemple, Grècia, Rússia…), de manera que els joves que en aquests països es declaren objectors, al servei militar o directament a la guerra, són repressalitats. Així doncs, en la proximitat del 15 de maig, s’escau, com a mostra de suport i afecte a tots els qui en algun racó del nostre planeta diuen no a les armes, recordar aquella frase d’Albert Einstein que diu que “els objectors són els pioners d’un món sense guerres”.A Europa, una de les organitzacions que segueix tenint com a prioritat la defensa i promoció de l’Objecció de Consciència és el BEOC (Buró Europeu d’Objecció de Consciència/ EBCO, en anglès. www.ebco-beoc.eu/), una entitat que, entre d’altres elements que acrediten la seva importància, és consultora del Parlament Europeu en matèria d’OC. El BEOC agrupa entitats d’objectors i pacifistes d’arreu d’Europa i, des dels anys 90, la seva tasca s’ha focalitzat a donar suport i assessorament a les organitzacions d’objectors que van anar apareixent als països de l’ex-bloc soviètic; i paral·lelament, a organitzar campanyes internacionals de solidaritat amb els objectors empresonats, sobretot grecs, turcs, serbis, etc. I fins i tot, donant a conèixer la situació de soldats nordamericans que s’ha declarat objectors de consciència durant la guerra de l’Iraq. Per altra banda, els darrers anys també s’han fet contactes amb objectors de països de sudamèrica i, darrerament, la situació dels objectors a l’illa de Xipre està ocupant l’atenció de l’entitat. Sobretot, els de la part turca de l’illa, al nord, on el servei militar és obligatori i hi dura 26 mesos. No hi està reconegut el dret a l’OC i només s’accepta un servei militar on no es toquen armes i que dura 42 mesos!! Precisament, per tractar d’aquesta situació i donar suport a les organitzacions locals d’objectors, el proper cap de setmana (15-17 de maig) el BEOC farà una reunió a Xipre. Esperem més endavant, aquí al blog, poder-vos informar dels resultats de la trobada.

Verd: països sense conscripció, amb exèrcit professional.
Groc: països amb objecció de consciència reconeguda i amb un tractament força just.
Taronja: països amb objecció de consciència reconeguda però amb un tractament discriminatori.
Vermell: països amb conscripció; no hi ha reconeixement de l’OC.

(Font: BEOC)