Costa molt tirar endavant un Tractat Internacional. Costa molt que els països que l’han signat compleixin tot allò a què s’han compromès. Però quan les coses bones passen també tenim ganes de fer-ho saber. Anunciar que tot allò pel que treballem val la pena i que poc a poc es va convertint en realitat.
El Tractat d’Oslo que prohibeix la fabricació, l’ús, la transferència i que, a més, obliga a la destrucció dels arsenals de bombes de dispersió està en marxa. El van signar el passat mes de desembre 96 Estats però, per entrar en vigor, necessita que el ratifiquin 30 d’aquests països. Fins ara ho havien fet Àustria, Irlanda, Laos, Noruega, El Vaticà i Sierra Leona. Aquest mes de maig ho ha fet Mèxic. Esperem que els països que el van signar continuïn el procés que van iniciar i es pugui arribar a la xifra suficient perquè aquest tractat entri en vigor. Com a esperança perquè això es compleixi tenim l’antecedent del Tractat d’Ottawa.
Mentrestant, però, ens anirem animant amb les bones noves que provenen de Mèxic i també de Colòmbia. L’Estat colombià ha destruït les dues últimes bombes de dispersió que encara tenia al seu arsenal. Amb aquesta acció ha pretès “reafirmar el seu compromís amb els drets humans i el compliment dels estàndards internacional del dret internacional humanitari”, com ha dit el ministre de defensa colombià. Prenguin exemple els que encara tenen emmagatzemades bombes d’aquest tipus.
I una última bona notícia per alegrar-nos més el dia: Israel ha decidit, finalment, donar detalls d’on va deixar caure els milers de bombes de dispersió que va llançar durant la guerra del Líban del 2006.
Israel va utilitzar uns quatre milions de bombes de dispersió, segons dades de les Nacions Unides, de les quals una quarta part no van explotar. Aquests residus explosius de guerra han causat més de 300 víctimes des de llavors. La majoria d’aquestes víctimes són nens de les àrees rurals del sud del Líban que havien utilitzat les bombes de dispersió com a joguines.
Amb aquestes dades que ha proporcionat el govern israelià es podran accelerar les operacions de desminatge i es podrà augmentar la prevenció d’accidents.
Evidentment, aquestes dades les podria haver lliurat l’exèrcit israelià just després que s’acabés el conflicte armat el 2006. Un cop acabada la guerra no hi hauria d’haver més morts ni ferits per la seva causa. Però malauradament, les guerres porten conseqüències que duren molt més enllà de la seva fi.
Com dèiem, els avenços hi són però costen. Triguen en arribar i es fan esperar tant que, a vegades, desesperen al que més paciència té. Nosaltres esperem no trigar tant poder-vos donar bones notícies. Se’ns acuden moltes, però esperarem a que no només siguin a la nostra imaginació i que es converteixin en realitat.
El Tractat d’Oslo que prohibeix la fabricació, l’ús, la transferència i que, a més, obliga a la destrucció dels arsenals de bombes de dispersió està en marxa. El van signar el passat mes de desembre 96 Estats però, per entrar en vigor, necessita que el ratifiquin 30 d’aquests països. Fins ara ho havien fet Àustria, Irlanda, Laos, Noruega, El Vaticà i Sierra Leona. Aquest mes de maig ho ha fet Mèxic. Esperem que els països que el van signar continuïn el procés que van iniciar i es pugui arribar a la xifra suficient perquè aquest tractat entri en vigor. Com a esperança perquè això es compleixi tenim l’antecedent del Tractat d’Ottawa.
Mentrestant, però, ens anirem animant amb les bones noves que provenen de Mèxic i també de Colòmbia. L’Estat colombià ha destruït les dues últimes bombes de dispersió que encara tenia al seu arsenal. Amb aquesta acció ha pretès “reafirmar el seu compromís amb els drets humans i el compliment dels estàndards internacional del dret internacional humanitari”, com ha dit el ministre de defensa colombià. Prenguin exemple els que encara tenen emmagatzemades bombes d’aquest tipus.
I una última bona notícia per alegrar-nos més el dia: Israel ha decidit, finalment, donar detalls d’on va deixar caure els milers de bombes de dispersió que va llançar durant la guerra del Líban del 2006.
Israel va utilitzar uns quatre milions de bombes de dispersió, segons dades de les Nacions Unides, de les quals una quarta part no van explotar. Aquests residus explosius de guerra han causat més de 300 víctimes des de llavors. La majoria d’aquestes víctimes són nens de les àrees rurals del sud del Líban que havien utilitzat les bombes de dispersió com a joguines.
Amb aquestes dades que ha proporcionat el govern israelià es podran accelerar les operacions de desminatge i es podrà augmentar la prevenció d’accidents.
Evidentment, aquestes dades les podria haver lliurat l’exèrcit israelià just després que s’acabés el conflicte armat el 2006. Un cop acabada la guerra no hi hauria d’haver més morts ni ferits per la seva causa. Però malauradament, les guerres porten conseqüències que duren molt més enllà de la seva fi.
Com dèiem, els avenços hi són però costen. Triguen en arribar i es fan esperar tant que, a vegades, desesperen al que més paciència té. Nosaltres esperem no trigar tant poder-vos donar bones notícies. Se’ns acuden moltes, però esperarem a que no només siguin a la nostra imaginació i que es converteixin en realitat.
Per a més informació:
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada