Celebració de la solidaritat i la fraternitat
La Courneuve, 11, 12 i 13 de setembre de 2009
Des del mateix nom, Fête de L’Humanité, tot el que passa durant tres dies a l’espai públic d’un gran parc, és una invitació a viure una experiència, on gairebé un milió de persones que s’uneixen amb el propòsit de construir noves formes de mirar la realitat mundial. La festa és un escenari inèdit de convergència i de diàleg entre les esquerres; un espai original on ressonen les aspiracions populars, les reclamacions democràtiques. És també una caixa de ressonància dels conflictes socials, una ocasió excepcional per reflexionar junts i per llegir les lliçons que deixen experiències múltiples i diverses.
El color vermell domina l’ambient, no només a les banderes i als símbols sinó a les samarretes que milers i milers de persones porten amb determinació: Conta la grip cApitalista. Un clar acte de rebuig contra els interessos de la gran indústria farmacèutica que és l’única que obté algun benefici de la paranoia mediàtica. Amb aquest precedent, la denúncia està present als fòrums, a les converses de cada cantonada, al que es llegeix, al que s’escolta. Es respira la indignació social, l’esperit de resistència, la necessitat d’unitat per fer front als mals temps. La Fête de L’Humanité té el color de les lluites: solidaritat amb els treballadors en lluita, amb els obrers mal pagats, amb els països empobrits en les seves reclamacions justes per una millor qualitat de vida, amb el moviment estudiantil que ens fa adonar dels pressupostos ridículs dedicats a l’educació; denuncia l’explotació indiscriminada dels recursos naturals, de la poc equitativa situació de les dones en tantes regions i en tantes esferes de la societat; de la carrera armamentística que alimenta les guerres i beneficia als que es lucren del dolor.
Els diferents espais de la Fête de L’Humanité responen a l’ànim d’unió i d’intercanvi, al triomf de la paraula, de l’argumentació, de les idees: l’àgora, el fòrum social, la ciutat del llibre, la botiga del teatre, el pavelló de les nacions i, és clar, al gegantesc escenari dels concerts que van fer vibrar i gaudir, perquè, finalment, aquesta és una festa de la convergència i del diàleg. Mereix una menció especial la cultura en diverses formes, això que convoca a joves de tants països i que permet l’intercanvi intergeneracional: cinema – fòrums amb alta participació (com per exemple la projecció del film “La armada del crimen” de Robert Guediguian), teatre amb la nova peça “La valija” de Jean Jaurés, exposicions de pintura, un recull història a través de la mostra gràfica dels cartells de diferents partits d’esquerra del món i el descobriment de la literatura espanyola contemporània a la Ciutat del llibre. Reiterem, el gran escenari amb una programació musical excepcional, mestissa, diversa amb concerts inolvidables com el de Manu Chao, Deep Purple, Julien Clerc, The Kooks, Keziah Jones i molts d’altres.
Quan aquesta experiència la viu una persona que prové d’un país en guerra, al qual les diferències es tramiten amb l’eliminació de qui pensa diferent, és un gran aprenentatge poder assistir a un escenari formidable de reflexió, de debat d’idees, d’elaboració col·lectiva d’un pla audaç i creïble per sortir de la crisi, procedint a ruptures vertaderes amb les polítiques de dretes i amb el capitalisme. És el lloc on tota l’esquerra es troba per realitzar el seu debat indispensable, per tal de reconstruir una alternativa viable al servei dels que més ho necessiten, situant al centre de tota deliberació pública l’interès dels éssers humans i del planeta.
De cara a l’agreujament de les crisis mundials que s’anuncien, aquest és una gran trobada internacionalista de convergència de moviments progressistes del món sencer, una gran manifestació per la sobirania dels pobles, el desarmament i la pau. El cor de la Fête de L’Humanité palpita al ritme de les mobilitzacions socials, culturals, feministes, antiracistes, i sobre tot les de la joventut dins de la seva diversitat.
En resum, la utilitat de la força de la Fête de L’Humanité resideix en una multitud de debats sobre sortides possibles a la crisi del capitalisme i la creació d’un projecte polític nou: el procés de construcció d’una organització popular d’un nou tipus, per arribar a ser majoria. Sentir-se part integrant d’un col·lectiu en una festa alegre i dinàmica. Una festa de la utopia però també de la possibilitat per inventar un altre món. Una festa de la solidaritat i de la fraternitat.
La Courneuve, 11, 12 i 13 de setembre de 2009
Des del mateix nom, Fête de L’Humanité, tot el que passa durant tres dies a l’espai públic d’un gran parc, és una invitació a viure una experiència, on gairebé un milió de persones que s’uneixen amb el propòsit de construir noves formes de mirar la realitat mundial. La festa és un escenari inèdit de convergència i de diàleg entre les esquerres; un espai original on ressonen les aspiracions populars, les reclamacions democràtiques. És també una caixa de ressonància dels conflictes socials, una ocasió excepcional per reflexionar junts i per llegir les lliçons que deixen experiències múltiples i diverses.
El color vermell domina l’ambient, no només a les banderes i als símbols sinó a les samarretes que milers i milers de persones porten amb determinació: Conta la grip cApitalista. Un clar acte de rebuig contra els interessos de la gran indústria farmacèutica que és l’única que obté algun benefici de la paranoia mediàtica. Amb aquest precedent, la denúncia està present als fòrums, a les converses de cada cantonada, al que es llegeix, al que s’escolta. Es respira la indignació social, l’esperit de resistència, la necessitat d’unitat per fer front als mals temps. La Fête de L’Humanité té el color de les lluites: solidaritat amb els treballadors en lluita, amb els obrers mal pagats, amb els països empobrits en les seves reclamacions justes per una millor qualitat de vida, amb el moviment estudiantil que ens fa adonar dels pressupostos ridículs dedicats a l’educació; denuncia l’explotació indiscriminada dels recursos naturals, de la poc equitativa situació de les dones en tantes regions i en tantes esferes de la societat; de la carrera armamentística que alimenta les guerres i beneficia als que es lucren del dolor.
Els diferents espais de la Fête de L’Humanité responen a l’ànim d’unió i d’intercanvi, al triomf de la paraula, de l’argumentació, de les idees: l’àgora, el fòrum social, la ciutat del llibre, la botiga del teatre, el pavelló de les nacions i, és clar, al gegantesc escenari dels concerts que van fer vibrar i gaudir, perquè, finalment, aquesta és una festa de la convergència i del diàleg. Mereix una menció especial la cultura en diverses formes, això que convoca a joves de tants països i que permet l’intercanvi intergeneracional: cinema – fòrums amb alta participació (com per exemple la projecció del film “La armada del crimen” de Robert Guediguian), teatre amb la nova peça “La valija” de Jean Jaurés, exposicions de pintura, un recull història a través de la mostra gràfica dels cartells de diferents partits d’esquerra del món i el descobriment de la literatura espanyola contemporània a la Ciutat del llibre. Reiterem, el gran escenari amb una programació musical excepcional, mestissa, diversa amb concerts inolvidables com el de Manu Chao, Deep Purple, Julien Clerc, The Kooks, Keziah Jones i molts d’altres.
Quan aquesta experiència la viu una persona que prové d’un país en guerra, al qual les diferències es tramiten amb l’eliminació de qui pensa diferent, és un gran aprenentatge poder assistir a un escenari formidable de reflexió, de debat d’idees, d’elaboració col·lectiva d’un pla audaç i creïble per sortir de la crisi, procedint a ruptures vertaderes amb les polítiques de dretes i amb el capitalisme. És el lloc on tota l’esquerra es troba per realitzar el seu debat indispensable, per tal de reconstruir una alternativa viable al servei dels que més ho necessiten, situant al centre de tota deliberació pública l’interès dels éssers humans i del planeta.
De cara a l’agreujament de les crisis mundials que s’anuncien, aquest és una gran trobada internacionalista de convergència de moviments progressistes del món sencer, una gran manifestació per la sobirania dels pobles, el desarmament i la pau. El cor de la Fête de L’Humanité palpita al ritme de les mobilitzacions socials, culturals, feministes, antiracistes, i sobre tot les de la joventut dins de la seva diversitat.
En resum, la utilitat de la força de la Fête de L’Humanité resideix en una multitud de debats sobre sortides possibles a la crisi del capitalisme i la creació d’un projecte polític nou: el procés de construcció d’una organització popular d’un nou tipus, per arribar a ser majoria. Sentir-se part integrant d’un col·lectiu en una festa alegre i dinàmica. Una festa de la utopia però també de la possibilitat per inventar un altre món. Una festa de la solidaritat i de la fraternitat.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada