Com a individus, segur que el 99% de la gent no dubtaria a dir i a defensar que és intolerable la fabricació i l'ús d'unes armes que causen residus explosius que durant dècades atempten contra la seguretat, la integritat física i la vida dels civils que viuen a la zona. Poques persones dubten a l'hora de signar peticions perquè el seu Estat s'oposi a aquesta mena de barbàrie amb tots els mitjans que tingui disponibles.
Com a Estats, molt pocs tenen una actitud oberta a favor de continuar fabricant i utilitzant mines antipersonal, bombes de dispersió i armes semblants amb conseqüències humanitàries tan i tan greus. Per això, impulsats per la societat civil, no dubten a trobar-se, a reunir-se i a discutir la millor manera d'oficialitzar-ne la prohibició.
Gràcies a aquestes actituds nobles i políticament molt correctes, s'assoleixen èxits socials internacionals com els Tractats d'Ottawa (1997) i d'Oslo (2008), que prohibeixen respectivament i de manera àmplia, les mines antipersonal i les bombes de dispersió, èxits que any rere any salven milers de vides al món i (per què no dir-ho?), estalvien molts diners en sanitat als governs -els costos de les sovint més que complicades intervencions quirúrgiques de víctimes que es presenten amb una o més amputacions traumàtiques de parts del seu cos per efecte de l'explosió d'una mina o un residu explosiu, a més de les intervencions de cirurgia estètica, per no parlar dels diners que costa la fabricació, adaptació i manteniment de pròtesis i òrtesis, són elevadíssims-.
Tanmateix, alguns individus, quan es guien més per les ambicions professionals i econòmiques, seves i de l'empresa per la qual treballen, deixen de banda la seva part humana i prenen decisions que hi van en contra. I els Estats fan el mateix: mentre per una banda signen tractats que prohibeixen armes contràries al dret internacional humanitari, per l'altra fan els ulls grossos i permeten que empreses financeres que estan regulades per les seves lleis inverteixin i financin operacions que inclouen la fabricació d'aquestes mateixes armes.
Això està passant, ara, en molts llocs, també a l'Estat espanyol.
.jpg)
Tot i que qualsevol norma jurídica pot ser interpretada restrictivament o extensivament, tractant-se el Tractat d'Oslo d'un instrument de dret internacional humanitari i, per tant, que tracta de la vida, la seguretat i la integritat física de la població civil, no pot per menys que ser, des de tots els punts de vista interpretat extensivament i d'acord amb el seu esperit. Per tant, hem d'entendre que qualsevol ajuda a la fabricació de bombes de dispersió en un Estat Part constitueix una violació del Tractat, segons el seu articulat i l'esperit que l'informa.
També avui s'ha presentat un informe: Worlwide investments in cluster munitions: A shared responsibility (“Les inversions en bombes de dispersió arreu del món: una responsabilitat compartida”). En aquest informe s'hi identifiquen fins a 138 institucions financeres que han invertit en vuit productors de bombes de dispersió des de gener de 2007. D'aquestes 138 institucions, 45 corresponen a països que han signat el Tractat d'Oslo, i 19 tenen la seu en quatre països que han signat i ratificat el Tractat. Un d'aquests països és Espanya.
Us convidem a participar activament d'aquesta campanya, a preguntar-vos si el banc en què teniu els vostres diners no els està fent servir per a invertir en aquests negocis tan poc humanitaris, a mirar la web http://www.stopexplosiveinvestments.org/ i a revisar l'informe presentat avui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada