LA DOBLE MORAL DELS ESTATS I LES ENTITATS PRIVADES

Com a individus, segur que el 99% de la gent no dubtaria a dir i a defensar que és intolerable la fabricació i l'ús d'unes armes que causen residus explosius que durant dècades atempten contra la seguretat, la integritat física i la vida dels civils que viuen a la zona. Poques persones dubten a l'hora de signar peticions perquè el seu Estat s'oposi a aquesta mena de barbàrie amb tots els mitjans que tingui disponibles.

Com a Estats, molt pocs tenen una actitud oberta a favor de continuar fabricant i utilitzant mines antipersonal, bombes de dispersió i armes semblants amb conseqüències humanitàries tan i tan greus. Per això, impulsats per la societat civil, no dubten a trobar-se, a reunir-se i a discutir la millor manera d'oficialitzar-ne la prohibició.

Gràcies a aquestes actituds nobles i políticament molt correctes, s'assoleixen èxits socials internacionals com els Tractats d'Ottawa (1997) i d'Oslo (2008), que prohibeixen respectivament i de manera àmplia, les mines antipersonal i les bombes de dispersió, èxits que any rere any salven milers de vides al món i (per què no dir-ho?), estalvien molts diners en sanitat als governs -els costos de les sovint més que complicades intervencions quirúrgiques de víctimes que es presenten amb una o més amputacions traumàtiques de parts del seu cos per efecte de l'explosió d'una mina o un residu explosiu, a més de les intervencions de cirurgia estètica, per no parlar dels diners que costa la fabricació, adaptació i manteniment de pròtesis i òrtesis, són elevadíssims-.

Tanmateix, alguns individus, quan es guien més per les ambicions professionals i econòmiques, seves i de l'empresa per la qual treballen, deixen de banda la seva part humana i prenen decisions que hi van en contra. I els Estats fan el mateix: mentre per una banda signen tractats que prohibeixen armes contràries al dret internacional humanitari, per l'altra fan els ulls grossos i permeten que empreses financeres que estan regulades per les seves lleis inverteixin i financin operacions que inclouen la fabricació d'aquestes mateixes armes.

Això està passant, ara, en molts llocs, també a l'Estat espanyol.

Avui, la Cluster Munition Coalition (Coalició contra les Bombes de Dispersió) de la qual Moviment per la Pau n'és membre fundador, ha presentat una campanya contra la inversió en empreses que produeixen bombes de dispersió. Amb aquest motiu, Moviment per la Pau, Justícia i Pau i la Fundació per la Pau han fet una nota de premsa per anunciar la campanya i denunciar aquest fet. La Campanya té com a objectiu donar a conèixer aquestes inversions i fer pressió sobre les institucions financeres i sobre els governs que les emparen per tal que deixin d'afavorir la producció d'aquest tipus d'arma impunement, arma (cal recordar-ho una vegada més) que ha estat prohibides internacionalment. Instem als governs a que impedeixin per llei que aquesta pràctica sigui possible.

Tot i que qualsevol norma jurídica pot ser interpretada restrictivament o extensivament, tractant-se el Tractat d'Oslo d'un instrument de dret internacional humanitari i, per tant, que tracta de la vida, la seguretat i la integritat física de la població civil, no pot per menys que ser, des de tots els punts de vista interpretat extensivament i d'acord amb el seu esperit. Per tant, hem d'entendre que qualsevol ajuda a la fabricació de bombes de dispersió en un Estat Part constitueix una violació del Tractat, segons el seu articulat i l'esperit que l'informa.

També avui s'ha presentat un informe: Worlwide investments in cluster munitions: A shared responsibility (“Les inversions en bombes de dispersió arreu del món: una responsabilitat compartida”). En aquest informe s'hi identifiquen fins a 138 institucions financeres que han invertit en vuit productors de bombes de dispersió des de gener de 2007. D'aquestes 138 institucions, 45 corresponen a països que han signat el Tractat d'Oslo, i 19 tenen la seu en quatre països que han signat i ratificat el Tractat. Un d'aquests països és Espanya.

Us convidem a participar activament d'aquesta campanya, a preguntar-vos si el banc en què teniu els vostres diners no els està fent servir per a invertir en aquests negocis tan poc humanitaris, a mirar la web http://www.stopexplosiveinvestments.org/ i a revisar l'informe presentat avui.