DONES: INVISIBLES I RESISTENTS

Recordant el 25 de novembre:
Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència contra la Dona

“La violència de gènere és potser la violació més vergonyosa
dels drets humans.
Mentre continuï, no podem afirmar que estem
aconseguint progressos reals
cap a la igualtat, el desenvolupament i la pau”

Koffi Annan

Els relats estremeixen, les imatges aconsegueixen fer-nos tancar els ulls. Dones de totes les edats, de diferents races i cultures, de molts països arreu del món, que comencen a sorgir com fantasmes de l’horror, que comencen a parlar i a denunciar malgrat el dolor i la por. Són les dones de la guerra.
Els últims anys, les organitzacions internacionals, les ONG, els mitjans acadèmics, les mateixes associacions de víctimes i alguns governs han prestat atenció a la situació, les necessitats i els drets de les dones afectades pels conflictes armats. El Consell de Seguretat de les Nacions Unides va aprovar, l’any 2000, la Resolució del Consell de Seguretat 1325 sobre “la dona, la pau i la seguretat”, que va suscitar nombrosos estudis sobre el tema. En gran mesura, aquests estudis han contribuït a que es consideri i es conegui com els conflictes armats afecten, de manera diferent i específica, a les dones, i com els Estats i les organitzacions han respost a la difícil situació de les dones. Així mateix, s’han formulat recomanacions per poder respondre de la forma més adequada a les necessitats de les dones.
És convenient fer un aclariment: es tracta de fer incidència en el tema de les dones i no en el gènere. El terme “gènere” fa referència al comportament culturalment esperat – respectivament – d’homes i dones en relació amb papers, actituds i valors que se’ls atribueix en funció dels seu sexe, mentre que el terme “sexe” fa referència a les característiques biològiques i físiques. Els papers atribuïts a cada gènere varien, en gran mesura, dins de cada cultura i entre diferents cultures. A més, depèn del context social, econòmic i polític particular.
Les repercussions dels conflictes armats en les dones són múltiples: separacions, pèrdua de les persones estimades, inseguretat física i econòmica, restricció de la mobilitat, desplaçament o refugi, detencions, violència sexual, tortura, ferides o fins i tot, la mort. En tots els conflictes, les dones parteixen de manera específica. Tanmateix, no haurien de ser considerades com un grup homogeni: dones diferents tindran necessitats, vulnerabilitats i mecanismes d’adaptació diferents. En situacions de conflicte armat, les dones no són passives i no són necessàriament víctimes. En molts llocs, hi ha dones que són membres de les forces armades regulars, de grups armats o dels seus serveis de suport. A més, les dones participen com activistes polítiques, socials i en defensa dels Drets Humans, formen part d’ONG i es comprometen activament en la construcció de la pau.
L’èmfasi que es posa en les dones de cap manera nega les necessitats dels homes i per això, han de considerar-se dos aspectes clau. En primer lloc, la situació de vulneració dels drets de les dones està necessàriament vinculada a la dels homes: no només formen part de les mateixes famílies i comunitats, sinó que, en temps de guerra, els homes acostumen a ser atacats indirectament a través de dones properes a ells (violacions, embarassos forçats, retencions i moltes altres formes d’humiliació i càstig). Així, el destí que pateixen les dones pot millorar-se a través del ple respecte de les normes del Dret Internacional Humanitari (DIH) que garanteix protecció als combatents i als no combatents, siguin homes o dones. En segon lloc, pot passar que, quan es presta assistència als homes, indirectament millori la situació de les dones. Per exemple, l’alliberament d’homes que han estat fets presoners de guerra o privats de llibertat per altres raons pot alleugerar la càrrega emocional i econòmica de les dones que es queden soles en zones de guerra i pot reduir-se la seva exposició a la violència.
Per donar cos al que s’ha exposat abans, hem de recordar que existeix una legislació molt completa; malgrat això, perquè la protecció que ofereix sigui realment fructífera és necessari adaptar-la, dur-la a terme i treballar-la conjuntament amb les comunitats. El Dret Internacional Humanitari procura garantir la seguretat personal i col·lectiva de les dones en situacions de guerra de dues formes principals:
- Regulant els mètodes i mitjans de guerra amb la finalitat de protegir a la població civil dels efectes de les hostilitats;
- Prohibint els actes específics o les amenaces de violència contra la població civil que no participa o ha deixat de participar activament en les hostilitats, com els assassinats, les tortures o les violacions per les parts d’un conflicte armat.
Les parts en un conflicte armat han de conduir les hostilitats de manera que, en la mesura del possible, es preservi la població civil dels efectes que puguin causar. Això es reflexa en el principi de distinció, pedra angular del DIH, que exigeix que es distingeixi en tot moment entre combatents i població civil. Estan prohibits els atacs indiscriminats, aquells que encara que no estan dirigits deliberadament contra persones civils, tenen tal magnitud que poden afectar a objectius militars i a persones civils o a béns de caràcter civil sense distinció. També es consideren atacs indiscriminats els que causen lesions o pèrdues entre la població civil o danys a béns de caràcter civil que són excessius en relació amb l’avantatge militar concreta i directa prevista.
És fonamental recordar que amb la finalitat de protegir la població civil dels efectes de les hostilitats, també són importants les normes que prohibeixen l’ús de certes armes. Es tracta d’armes que tenen efectes indiscriminats o que poden continuar causant lesions molt temps després del seu ús, com les armes químiques i biològiques o les mines antipersonal.
Per iniciativa de les organitzacions de dones reunides a Bogotà (Colòmbia) es va decidir escollir un dia per fer una crida als Estats perquè reconeguin la situació de violència que pateixen les dones i perquè es comprometin a unir els seus esforços per acabar-la. L’origen del 25 de novembre, dia de resistència, es remunta a 1960, any en què les tres germanes Mirabal van ser assassinades violentament a la República Dominicana pel seu activisme polític. Les germanes, conegudes com les “papallones inoblidables”, es van convertir en el màxim exponent de la crisi de violència contra les dones a Amèrica Llatina. Aquesta ha estat la data escollida per commemorar les seves vides i promoure el reconeixement mundial de la violència contra les dones; incloent, està clar, als que pateixen les conseqüències de les innumerables guerres que afecten el nostre món.