divendres, 12 de febrer del 2010

TORNAR A CAMINAR

Caminar, conduir un cotxe, pujar i baixar escales. Escriure, menjar sòl o sola, vestir-se, abraçar... Totes aquestes accions les fem amb molta facilitat la majoria de les persones un nombre incomptable de vegades al llarg de la nostra vida.

Però hi ha persones per a les què aquest compte s'atura sobtadament, sovint en plena joventut o en la infantes, sovint per raons que no entenen, sovint per causes inversemblants com ara agafar un objecte que semblava una joguina o fer drecera i travessar un camp per arribar abans a casa o a l'escola.

Hi ha vegades que aquestes persones, que perden de cop la mobilitat i algunes funcions, fins i tot la feina o potser la vida, sabien que en corrien el risk, però no podien deixar de fer el que feien perquè potser la seva família depenia dels productes que conrreaven.

Les mines antipersonal i altres residus explosius de guerra aturen el compte de molts civils innocents. Actuen així, de sobte, sense previ avís, sense discriminar ningú; un mal pas, una explosió i una altra vida que s'ensorra.

Les seqüeles d'un accident per causa de mina són per sempre, els efectes sobre el cos també. L'impacte psicològic de l'explosió i de la ferida o amputació és greu i, si no rep tractament, pot comportar problemes més greus tant a qui va sobreviure a l'accident com a qui l'envolta.

Tot això fa que sigui necessari tot el suport institucional, i quan aquest no arriba o no és prou bo, el de les organitzacions i ONG humanitàries.

Les pròtesis són necessàries i permeten reprendre el compte de les vegades que un camina, passeja, escriu o corre, torna una mica de la independència perduda. Són necessàries però no suficients; cal comlementar-les amb altres tipus de suport, de tota mena. Un pot ser la pràctica de l'esport, reconegut i recomanat per la comunitat mèdica en general com a un gran guaridor. Actualment, els esports per a persones amb alguna discapacitat estan prenent força i ocupant el seu espai, però sovint no estan prou desenvolupats. Podríem donar un cop de mà en aquest sentit?

De moment, Moviment per la Pau us convida a tots i totes a participar a la mitja marató de Barcelona el proper diumenge. Nosaltres hi serem. En una acció solidària, una de les empreses organitzadores farà una donació a finals d'any a Moviment per la Pau per tal que porti a terme un projecte de cooperació a Colòmbia i... per què no? Potser el somni de fomentar la pràctica de l'esport de persones amb alguna discapacitat, com ara les víctimes de mines perquè afegeixin l'esport a la llista de coses que poden tornar a fer, seria possible.

Per tant, us convidem a participar a la mitja marató, i a posar el vostre granet de sorra, tot el que heu de fer és tornar al xip que us posaran a las sabatilles a qualsevol de les persones voluntàries de MxP al final de la cursa. Trobareu més informació al telèfon 902 222022 o a http://www.bcn.es/mitjamarato

Sort!