UN GRAN PAS PER LA HUMANITAT

El passat 16 de febrer Moldàvia i Burkina Faso es van convertir en el 29è i el 30è estats en ratificar la Convenció sobre bombes de dispersió. D’aquesta manera el també anomenat, Tractat d’Oslo per la eliminació de les bombes de dispersió, ha entrat en vigor. Aquest fet passarà inadvertit per molta gent en els països que no es troben afectats per aquestes armes inhumanes, però marca sense dubte una data molt esperada pels habitants dels estats i territoris contaminats per les anomenades bombes de dispersió, i en especial per les seves víctimes.

El Tractat d’Oslo:

Els estats membres d’aquest Tractat estan compromesos principalment a:

1. No utilitzar bombes de dispersió
2. Parar la producció de bombes de dispersió
3. Destruir els seus estocs de bombes de dispersió
4. No comerciar amb bombes de dispersió
5. Netejar els seus territoris contaminats d’aquestes armes
6. Assistir a les víctimes directes d’aquestes armes, a les seves famílies i les seves comunitats
7. Practicar la cooperació internacional amb països afectats per les bombes de dispersió
8. Ser transparents durant tot el procés

La llista dels països membres la trobareu a:
http://www.stopclustermunitions.org/treatystatus/

Què són les bombes de dispersió?

Les bombes de dispersió són armes compostes per un gran contenidor que conté en el seu interior de desenes a centenars de bombetes, també anomenades submunicions. Quan aquestes bombes són llançades –per terra, mar o aire- deixen anar totes aquestes submunicions, que s’escampen per grans superfícies de terra. Aproximadament un 30% d’aquestes submunicions no esclaten quan impacten contra el terra....quedant al terreny durant dècades, molt després de la fi dels conflictes, esperant a que algú o alguna cosa les activi i les faci esclatar. D’aquesta manera, les bombes de dispersió boicotegen la vida social i laboral de les comunitats afectades: els camins, les poblacions, els camps de conreu, etc. queden contaminats, i amenacen la integritat física i psicològica dels habitants. Només cal dir que un 98% de les seves víctimes són civils per deixar clar que són armes indiscriminades, a més gran part de les víctimes sofreixen danys innecessaris com mutilacions o pèrdues sensorials i es converteixen en persones que han de continuar afrontant la vida amb diferents discapacitats.



El Procés d’Oslo per la prohibició de les bombes de dispersió:

Per les raons esmentades, la societat civil internacional organitzada va fundar al 2003 la Coalició per la prohibició de les bombes de dispersió (CMC són sigles en anglès), amb l’objectiu d’eliminar aquestes armes d’aquest món. No va ser fins a principis del 2007 que la CMC va aconseguir que un govern, el de Noruega, encetés el Procés d’Oslo per la prohibició de l’ús, la producció, l’emmagatzematge i la transferència de les bombes de dispersió. Des de llavors i fins al maig de 2008 molts països es van unir a aquest procés, fins que finalment el 3 i 4 de desembre més de 100 països el van signar a Oslo, així va rebre el nom de Tractat d’Oslo. Les 30 ratificacions necessàries per l’entrada en vigor del Tractat ja s’han aconseguit, l’1 d’agost de 2010 serà la data en què esdevindrà Llei Internacional que hauran de complir tots els estats que en siguin membres.


Quins territoris estan afectats?

Fins a un total de 32 territoris al món estan afectats per la presència de submunicions de bomba de dispersió. Els continent més afectats són Àsia, Àfrica i Europa. Els exemples més vergonyosos els trobem al sud-est asiàtic, a Laos, Vietnam i Cambodja, en aquesta zona l’exèrcit nord-americà va llençar més de mig milió de bombes de dispersió entre l’any 1965 i el 1973, avui en dia encara són habituals els accidents amb aquestes armes. Altres estats molt afectats són l’Iraq, els Balcans, Afganistan o Líban, que han rebut l’impacte de les bombes de dispersió en conflictes més recents.
Per més informació consulteu els mapes dels països afectats, productors, usuaris el següent enllaç:
http://www.stopclustermunitions.org/the-problem/countries/