El Tractat de Prohibició de les Mines fa 12 anys avui
L'Administració Obama va començar una revisió exhaustiva de la seva política amb relació a les mines antipersonal a finals de 2009 per a determinar si pot unir-se al Tractat de Prohibició de les Mines. Els seus funcionaris han estat consultant amb aliats Estats Part del Tractat, organitzacions internacionals, societat civil i sobrevivents de mines, així com amb personal militar retirat. No hi ha una data pública per a completar aquesta revisió. Si accedeix al Tractat de Prohibició de les Mines, Estats Units ajudaria a enviar un clar senyal que qualsevol tipus de mina antipersonal és un arma inacceptable, reforçaria la seguretat internacional, i serviria d'estímul per tal que alguns dels altres estats que encara es troben fora del tractat també prenguessin la decisió.
El 2010, membres de la ICBL d'arreu del món, varen dur a terme un seguit d'accions per tal de demanar que la revisió d'aquesta política porti als Estats Units a prendre la decisió d'accedir al Tractat de Prohibició de les Mines:
· El 18 de març, 68 Senadors i Senadores dels Estats Units varen escriure al President Obama, expresant el seu més ferm suport a la prohibició de les mines antipersonal.
· El juny de 2010, sobrevivents d'accidents de mina de diverses regions del món varen donar el seu testimoni en una reunió amb funcionaris dels EUA.
· El 30 de novembre de 2010, setze guanyadors del Premi Nobel de la Pau varen enviar una carta al President Obama. Algunes de les persones signants eren: Mohamed El Baradei, Shirin Ebadi, Aung San Suu Kyi, Su Santidad el Dalai Lama, el Arzobispo Desmond Tutu, Elie Wiesel i Jody Williams.
A principis de 2011, va entrar en vigor una política de Bush per la que els EUA renuncia a l'ús de les anomenades mines “tontes” o “persistents” en qualsevol part del món, incloent la Península de Corea. Estats Units conserva el dret de fer-ne servir de les anomenades “intel·ligents” equipades amb mecanismes d'autodestrucció o autodesactivació.
“Les mines anomenades intel·ligents no són de cap manera segures per a la població civil. Quan es troben actives, no poden distingir entre un soldat i un civil innocent. I els mecanismes d'autodestrucció tenen un índex d'error de l'1 al 10%. En conservar el dret a fer-ne servir, Estats Units resten totalment enfrontats amb la norma internacional que rebutja l'ús de mines” va dir Atle Karlsen, expert desminador de Norwegian People's Aid i membre de la Junta de Govern de la ICBL.
Adoptat al 1997, el Tractat de Prohibició de les Mines va entrar en vigor l'1 de març de 1999, només 15 mesos des que es va signar – el període de temps més curt que s'ha donat amb un tractat multilateral. El tractat prohibeix de manera exhaustiva totes les mines antipersonal, obliga a destruir-ne els arsenals en quatre anys i a treure'n les que hi ha col·locades en 10 anys, i exigeix que es portin a terme programes extensius d'assistència a víctimes de mines.antipersonal. La ICBL demana a tots els estats que accedeixin al Tractat. La XI Reunió d'Estats Part se celebrarà del 28 de novembre al 2 de desembre de 2011 a Phnom Penh, Cambodja.
Per a més informació i entrevistes:
Amelie Chayer, Responsable de Comunicacions (a Ginebra, GMT+1)
mòbil: +33 689551281
correu electrònic: media@icbl.org
A Barcelona:
Maria Josep Parés, Responsable de l'Àrea d'Internacional de Moviment per la Pau
Telèfon: 93 2193371
correu electrònic: mariajosep@movimentperlapau.org
Antecedents i Xifres
Uns 45 milions de mines antipersonal han estat destruïts dels arsenals des que es va adoptar el Tractat de Prohibició de les Mines, només 12 dels més de 50 països que fabricaven mines antipersonal a principis dels anys 90 mantenen la seva capacitat productiva, el comerç de mines antipersonal virtualment s'ha acabat, y grans àrees de terreny han estat netejades i tornardes a usos productiu. Encara hi ha 66 estats contaminat per mines.
La ICBL, Premi Nobel de la Pau el 1997, és una xarxa global d'organitzacions de suport i incidència, operadors de neteja de mines, organitzaciones d'assistència a víctimes, i persones dedicades a la causa, que treballen en més de 90 països amb l'objectiu comú d'aconseguir un món lliure de mines.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada