Exportacions espanyoles d'armament 2000-2009

Tot i que a molts de nosaltres ens sorprendrà, les exportacions espanyoles d’armament del 2009 han estat les més elevades de la història d’Espanya. Representant el 4% de les exportacions mundials i el 0,9% del total de la balança comercial espanyola. L’estudi realitzat pel centre d’Estudis per la Pau mostra com en els deu últims anys (des del 2000) el volum de les exportacions de materials de defensa no ha parat de créixer. Les exportacions del 2009 van ser un 44% superiors a les del 2008 i un 871% respecte l’any 2000. La tendència espanyola, per tant, és alcista, però la mundial dibuixa oscil·lacions. L’any 2009 es va exportar un 0,55% menys que el 2008 i un 25% més que l’any 2000. La tendència mundial d’aquest mercat d’armament ve determinada pel comportament de les exportacions d’Estats Units i Rússia, ja que entre aquests dos països controlen entre el 50-60% del mercat.

Les exportacions espanyoles de 2009 tenen un valor de 1.347 milions d’euros, i en el context dels 10 anys suposen una mitjana anual de 498 milions d’euros. Espanya es va situar en la sisena posició com a exportador mundial, darrera dels EUA, Rússia, Alemanya, França i el Regne Unit. En els últims anys, els tres tipus de material de defensa més venuts han estat: les aeronaus militars, els vaixells de guerra i els equips de formació d’imatge o contramesures. Les aeronaus militars representen el 32% del total; els vaixells de guerra un 30% i els equips de formació d’imatge o contramesures (que inclouen càmeres, sensors de radars i equips d’infrarojos, entre d’altres), representen l’11%. Per tant, els tres productes junts sumen el 73% del total de les exportacions mundials. La resta està repartit entre combustibles, explosius, bombes, coets, míssils, amfibis, blindats i municions. Gran part de les exportacions realitzades han tingut com a destinació països en situació sensible o delicada, és a dir, amb existència de conflictes latents i/o amb vulneració dels drets humans. Alguns d’aquests països han estat: Colòmbia, Marroc, Rwanda, Índia i Turquia. La informació facilitada pel Govern Espanyol al Registre d’Armes Convencionals de Nacions Unides sobre les seves transferències d’armes al 2009, recull l’exportació d’una fragata de guerra a Noruega, un submarí a Malàisia i deu vehicles blindats de combat a Ghana. En cap moment l’informe recull o expressa els criteris seguits per declarar solament aquestes tres exportacions i no la resta d’armament pesat. Però aquestes exportacions per part d’Espanya a països vulnerables, va clarament en contra de la “Ley de comercio exterior de material de defensa y doble uso”. Una llei que es va aprovar el desembre de 2007 i que obligaria a denegar exportacions a països sancionats per nacions Unides, països amb una manifesta inestabilitat política i democràtica, països que es trobin en conflicte armat, que vulnerin els drets humans dels seus ciutadans, que no condemnin el terrorisme o que prioritzin la despesa pública en material de defensa per sobre de la despesa social, com ara educació i sanitat. A la vista d’això no queda clar com s’han d’interpretar exportacions a països com el Marroc, Turquia, Aràbia Saudita, Equador o Pakistan. Però també s’exporta a països que intervenen en conflictes, com Estats Units i Regne Unit que mantenen tropes d’ocupació il·legal a Iraq i Afganistan.

Redactat per Anna Roldán pel programa de ràdio Bonobolitza't de març de Joves de Moviment per la Pau

Font: Centre Delàs