La Declaració dels Drets Humans va ser un enorme crit de la humanitat després de l’Holocaust. La societat, després de la devastació humana, necessitava tornar a viure moralment. Per primera vegada en la història, l’ésser humà va tractar a un altre ésser humà com si no ho fos. Les persones dels camps de concentració eren animals amb els que es podia experimentar, torturar o matar sense cap tipus de mirament. No hi havia remordiment ni consciència del que allò suposava.Aquesta va ser la gran ferida de l’Holocaust: la fractura moral. S’havia de restituir la moral abans de crear un nou ordre polític. La Declaració dels Drets Humans va ser l’intent de restablir aquest ordre moral.
Com és possible que es produís aquella massacre al cor d’Europa on hi havia corrents de pensament com el Liberalisme o la Il·lustració? Com és possible que triomfessin els totalitarismes davant les ideologies que defensaven la llibertat i la igualtat dels homes?
Alguns pensadors, com Ortega y Gasset, creuen que és degut a que l’home d’aquella època havia perdut de vista que els drets eren una conquesta i que, per tant, s’havien de defensar cada dia i amb totes les conseqüències.
Aquell era un home sense memòria i sense passat, que només tenia drets i no havia de donar cap raó. Primava el desig per damunt de tot, sense pensar en el resultat de les seves accions. I així arriben els totalitarismes i la manera d’actuar sense haver de respondre davant de ningú.
Com és que l’home, quan no té limitacions que el guiïn, desemboca en aquest cataclisme? Com és que racionalment és incapaç de saber què és correcte i què no, de fins a on és moral que arribi i quan ha traspassat la barrera del que es considera humà?
Aquell era un home sense memòria i sense passat, que només tenia drets i no havia de donar cap raó. Primava el desig per damunt de tot, sense pensar en el resultat de les seves accions. I així arriben els totalitarismes i la manera d’actuar sense haver de respondre davant de ningú.
Com és que l’home, quan no té limitacions que el guiïn, desemboca en aquest cataclisme? Com és que racionalment és incapaç de saber què és correcte i què no, de fins a on és moral que arribi i quan ha traspassat la barrera del que es considera humà?
Sempre se li han d’exigir raons a l’home, per què actua com actua i quines són les motivacions de la seva conducta. Així, neix el 10 de desembre de 1948 la Declaració Universal dels Drets Humans. Una nova gramàtica de l’ésser humà en el que es contenen tots els drets que no es poden vulnerar ni violar sota cap circumstància.Llavors, què li passa ara a l’home? Quina excusa té?
Entrades
1 comentari:
L'home actual no vol saber, no vol conèixer, només vol consumir i produïr per ocupar el seu temps i el seu pensament.
L'individualisme salvatge promogut pel capitalisme ha provocat que ja no ens identifiquem amb els altres humans, i menys amb els que són diferents a nosaltres.
Publica un comentari a l'entrada