El consorci del Centre Internacional per la Pau de Barcelona, que s’encarregarà de gestionar part del Castell de Montjuïc, comptarà amb la presència del Ministeri de Defensa. És a dir, que es crea un organisme perquè vetlli per fomentar el coneixement de la cultura de pau, el diàleg i la difusió de la cultura dels drets humans amb la vicepresidència del Ministeri de Defensa? Bé, podríem dir que algú no s’ha adonat de la incongruència que aquesta implicació duu en sí mateixa.
Originàriament l’Ajuntament de Barcelona i el Govern van arribar a un acord per cedir la propietat del castell a la ciutat perquè aquest passés a ser un espai ciutadà deixant enrera el seu passat històric militar. L’aprovació dels estatuts del Centre Internacional per la Pau la setmana passada comportava la dissolució del patronat gestor del museu i el trasllat de les peces exposades al museu militar que s’inaugurarà a Figueres. Malgrat aquest intent de desmilitaritzar el castell, a l’acord es van establir que es seguirien realitzant exposicions temporals i altres permanents amb peces militars i culturals.
Quina referència mundial vol ser llavors el Centre Internacional per la Pau? Les bones intencions diuen que aquest ambiciós projecte convertirà la ciutat comtal en punt de formació per als professionals actius de la pau i en una metròpoli implicada en la construcció de la pau. Aquestes intencions però estan massa carregades de simbolisme. La presència, en un 20% del consell rector, del Ministeri de Defensa provocarà que al costat d’una aula on s’està impartint una classe sobre, per exemple, mediació i gestió de conflictes, s’hi estigui realitzant un debat sobre quina és l’eficàcia de l’últim F-18 que ha adquirit l’exèrcit. Potser exagero, és cert, però hi ha masses incoherències que enterboleixen la creació d’aquest centre.
Potser si en algun moment s’hagués tingut en compte la veu de les persones de la societat civil implicades en els moviments de pau les coses s’haurien fer d’una altra manera.
Originàriament l’Ajuntament de Barcelona i el Govern van arribar a un acord per cedir la propietat del castell a la ciutat perquè aquest passés a ser un espai ciutadà deixant enrera el seu passat històric militar. L’aprovació dels estatuts del Centre Internacional per la Pau la setmana passada comportava la dissolució del patronat gestor del museu i el trasllat de les peces exposades al museu militar que s’inaugurarà a Figueres. Malgrat aquest intent de desmilitaritzar el castell, a l’acord es van establir que es seguirien realitzant exposicions temporals i altres permanents amb peces militars i culturals.
Quina referència mundial vol ser llavors el Centre Internacional per la Pau? Les bones intencions diuen que aquest ambiciós projecte convertirà la ciutat comtal en punt de formació per als professionals actius de la pau i en una metròpoli implicada en la construcció de la pau. Aquestes intencions però estan massa carregades de simbolisme. La presència, en un 20% del consell rector, del Ministeri de Defensa provocarà que al costat d’una aula on s’està impartint una classe sobre, per exemple, mediació i gestió de conflictes, s’hi estigui realitzant un debat sobre quina és l’eficàcia de l’últim F-18 que ha adquirit l’exèrcit. Potser exagero, és cert, però hi ha masses incoherències que enterboleixen la creació d’aquest centre.
Potser si en algun moment s’hagués tingut en compte la veu de les persones de la societat civil implicades en els moviments de pau les coses s’haurien fer d’una altra manera.
Entrades
2 comentaris:
Si aquest procés de creació i consolidació del BCP no es rectifica, el que sembla aixó és una jugada perfecta per reforçar la idea dels exèrcits humanitaris i les seues missions ""de pau"".
Res més lluny de la realitat però, i lo bonic, alhora que fashion, que quedarà dir "hem creat el Barcelona Internacional Center for Peace, ou yeah!"?
Quan la realitat supera la ficció...
El Ministeri de Defensa fa temps que juga amb el concepte de "l'exèrcit de pau", un exèrcit que només actúa per raons humanitàries, etc.
Anem amb compte que aquests ens volen robar la feina i ara van de pacifistes!!!
Al Ministeri de Defensa és difícil fer-lo fora del Castell de Montjuïc perquè l'únic llenguatge que entenen és el de la violència i el poder. Abandonaran els soldats el seu bastió????
molt anònim
Publica un comentari a l'entrada