CIMERA DE CARTAGENA – DIA 2

Avui a la Conferència de Cartagena els Estats han continuat revisant el que han fet per complir el Tractat per la prohibició de les mines antipersonal en aquests 5 últims anys i projectant les necessitats pels pròxims 5. Al matí han continuat amb les sol·licituds de prorroga d’Uganda i Tajikistan per netejar les zones minades als seus territoris. També s’ha parlat sobre la cooperació internacional, tan necessària pels països amb menys recursos per fer realitat els projectes amb el fi de donar compliment als articles del Tractat d’Ottawa.

Més tard, els Estats i les organitzacions de la societat civil han parlat sobre la universalització del Tractat, que ja compta amb 156 Estats Part arreu del món. La Campanya internacional per a la prohibició les Mines Antipersonal (ICBL) ha parlat de la estigmatització d’aquestes armes, ja que, malgrat que alguns dels principals emmagatzemadors i usuaris d’aquestes armes encara no han accedit al Tractat, a nivell pràctic no és té coneixement de comerç internacional de mines antipersonal i des de l’entrada en vigor fa més de 10 anys només és té constància del seu ús per part dels Estats de Rússia i Myanmar.

En el capítol de la universalització ha tingut lloc la intervenció dels EEUU, un dels moments més esperats del dia, ja que és el primer cop que una delegació d’aquest país assisteix com a observador (ja que és Estat no Part) a una Conferència del Tractat d’Ottawa. La intervenció ha estat curteta, han remarcat el fet que són el primer donant del món en matéria d’acció contra les mines, que comparteixen les inquietuds humanitàries respecte les seves conseqüències i que estan en procés de revisió de la seva política. Aquestes declaracions són importants, ja que dies abans de l’inici de la Conferència hi va haver confusió respecte la posició dels EEUU, que en declaracions no oficials va afirmar que continuaria la política Bush pel que fa les mines antipersonal.

Com a notícia destacada en el dia d’avui hem de lamentar un accident de mina antipersonal que ha provocat 5 víctimes a Colòmbia. L’accident ha passat al municipi de Unión Peneya al departament de Caquetá. Les víctimes eren els anomenats erradicadores, jornalers civils generalment contractats pel Govern a través d’ empreses subcontratas que es dediquen a arrencar les plantes de coca dels camps de cultius il·lícits a Colòmbia. Cal anotar que els cultius il·lícits colombians solen ser zones minades com a mesura de protecció que prenen els propietaris d’aquests camps.
Aquest incident tràgic representa l’altra cara de la moneda de la imatge del Govern colombià en matèria d’acció contra mines, de l'aparador de Cartagena d’Índies i de les sovint desmesurades recepcions de benvinguda.
Tanmateix, també cal dir que hi ha actes que es realitzen amb motiu (o amb l'excusa) de la Conferència que fugen d'aquesta desmesura. Avui, el fotògraf espanyol Gervasio Sánchez, conegut per la seva implicació en la defensa de les víctimes de mines i per les seves paraules sovint crítiques que expressen moltes vegades allò que molta gent pensa i no s'atreveix a dir, ha presentat la seva exposició Vidas Minadas a Cartagena. L'acte, senzill però molt emotiu no ha deixat indiferent a cap dels que hi hem assistit.

El Gervasio, amb la seva claredat d'idees i de paraula a la que ens té habituats, ha fet que recordem un cop més què estem fent aquí: lluitar per afavorir les persones que són víctimes de les mines antipersonal i altres artefactes explosius de guerra

Aixó és tot per avui des de Cartagena, no oblideu de seguir les actualitzacions diàries!!