dijous, 3 de desembre del 2009

CIMERA DE CARTAGENA – DIA 3

Avui dia 2 de desembre els Estats Parts han continuïtat la discussió d'un pilar important del Tractat d’Ottawa:el desminatge. Aquest tema ja es va iniciar ahir amb la intervenció de dues desminadores de països afec tats que van reivindicar la igualtat de gènere d’aquesta professió. Hem de dir que l’ aspecte de gènere ha estat un punt important en tots els dies des que es fa iniciar la Conferència fins ara, i que s’ha tingut molt en compte d’incorporar-lo als programes d’acció contra mines per tal de millorar-ne els seus resultats.


El Tractat d’Ottawa va obrir una esperança per la seguretat de les persones i per eradicar les MAP. El compliment de l’obligació de netejar les zones afectades de mines antipersonal ha tingut una gran importància per als Estats Part, sobretot perquè els primers terminis per aplicar l’article 5 de la Convenció d’Ottawa (que és el que determina aquesta obligació) han vençut aquest any. Tots els països afectats han anat explicant la seva situació quant la neteja de mines incorporant també el concepte de restes explosives de guerra, com per exemple Zàmbia que es declara país lliure de mines però no de restes explosives de guerra. La conclusió principal que es pot extreure de la conferencia del dia d’avui pel que fa desminatge és que en aquesta primera dècada de vigència de l'instrument internacional , 16 països ja es poden declarar lliures de mines antipersonal, i 36 Estats Parts estan treballant intensament en el desminatge.


Es valora com a un èxit el fet que ja s’han desminat 1100 Km2. Aquest any s’ha aconseguit en desminatge la xifra mes gran fins al moment 160 km2. Però per tal d'aconseguir continuar amb efectivitat la tasca del desminatge cal que hi hagi una coordinació total entre els organismes nacionals i internacionals i cal establir vincles entre les polítiques de desenvolupament i l’accio contra mines.


Per una altra banda les pròrrogues demanades pels quatre països el primer dia, Camdbodja entre ells, s’han concedit. En aques tema, en la seva intervenció, la ICBL ha remarcat la necessitat que es prenguin les pròrrogues de forma seriosa i només es demanin de forma excepcional.


Finalment, durant la plenària també s’ha tractat el tema la destrucció d'arsenals de mines segons l’article 4 de la Convenció. En aquest cas també s’han pronunciat països que no han destruït les seves existències i que s’han passat del termini com: Grècia, Turquia, Biel·lorússia i Ucraïna, argumentant la seva incapacitat per destruir certes mines com la PCM 1 complexes per les conseqüències que poden generar al medi ambient. Diversos països han expressat la importància de donar compliment a aquest article. I és que també forma part per l’eradicació total de les MAP ja que una mina destruïda és una possibilitat menys de fer mal, una vida salvada juntament amb els recursos econòmics estalviats ja que es molt mes econòmic destruir-les que desenterrar-les.


Com a cloenda del dia, hem assistit a un emocionant partit de rugby sobre rodes, entre una selecció de jugadors dels EEUU i una altra de Colòmbia, com que el resultat era el de menys, no cal dir-ho, i ho deixem en la incògnita, el que sí val la pena destacar és la fortalesa física i mental d'aquells homes (l'única dona que hi havia al partir era l'àrbitre principal) que de manera increïble feien anar les cadires de rodes com si fossin part natural del seu cos!


Per a mi, els millors de la selecció de Colòmbia, els números 9 i 6, boníssims.



Fins demà!