CONFERÈNCIA DE CARTAGENA - DIA 1

Avui dia 30 de novembre s'ha iniciat la Cimera de Cartagena per a la Segona Revisió del Tractat d'Ottawa. La Conferència s’ha obert amb els protocols corresponents i de forma àgil s’ha donat prioritat a un dels pilars més importants de l'acció contra les mines: l’assistència a les víctimes, deixant pas a testimonis directes del flagel que ocasionen aquestes armes.
La primera sobrevivent participant ha estat la Cambotjana Song Kosal, actual ambaixadora dels joves de la ICBL. Des que va tenir l’accident fa 20 anys la Song Kosal no ha parat d’explicar la seva vivència i de fer de portaveu en molts i diversos actes per tal de denunciar les terribles conseqüències que ocasionen aquestes armes i de demanar als països el seu compromís per eradicar-les. “Quin és el compromís del mon davant de les víctimes?” ha dit La Song Kosal. Després, diversos governs han començat a fer les seves intervencions sobre el tema.
Cambodja, Tailàndia, Bèlgica, Afganistan, Uganda, Nicaragua, són alguns dels països que han donat a conèixer la seva situació quant a l’assistència a víctimes i els avenços que han realitzat des de la Cimera de Nairobi fa 5 anys. Molts d’aquests governs han parlat de dades i d’aspectes bàsics com ara: creació d'infraestructures per la millora en la rehabilitació, millora en la investigació i perfeccionament de pròtesis, dades dels sobrevivents atesos, millora en la supressió de les barreres arquitectòniques, etc. Tots ells coincideixen en la utilitat de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (CRPD) que va entrar en vigor l’any passat i que ha de ser un punt d’inflexió en la millora de l’assistència a víctimes, sumant recursos i esforços en aquesta important tasca. Un altre concepte important ha ressorgit també en aquesta sessió: la inclusió. Aquest concepte reivindica que els sobrevivents de mines han de tenir una reinserció total en la societat en tots els aspectes: social, psicològic, físic, cultural i econòmic.
La ICBL (Campanya Internacional per la Prohibició de les mines), el CICR (Comitè Internacional de la Creu Roja), o el GICHD (Centre Internacional de Desminatge Humanitari de Ginebra) també han fet intervencions. Totes observen els lents avenços en l’assistència a víctimes, però afirmen que malgrat això hi ha hagut certes millores. Els reptes que es plantegen per aquesta Cimera de Cartagena per l’assistència a víctimes són molt similars als plantejats a la de Nairobi fa cinc anys, perquè és un procés molt lent i molt costós que requereix d’una insistència i abnegació important per obtenir resultats, malgrat això cal continuar treballant per consolidar les millores i ampliar-les. Destaquen la importància que els Estats dels països afectats respectin i posin les bases per no vulnerar i donar compliment als DDHH de les víctimes, potenciant la inclusió i la seva participació perquè es doni una assistència a les víctimes adient. Una important anàlisi, segons les ONG, per tal de saber si hi ha hagut avenços entre la població seria poder respondre a les següents preguntes entre la pròpia població afectada: quin és l’impacte de les millores en la vida dels individus afectats?, poden anar els nens a les escoles?, coneixen els sobrevivents d'Eritrea (per exemple) els seus drets com a víctimes?, poden accedir les persones als serveis bàsics?, als hospitals? als llocs de culte?, als mercats per vendre els seus productes?, poden conrear els seus camps? Aquestes són preguntes bàsiques que plantegem les ONG grans i les petites que som a la Cimera i que treballem en la problemàtica i són realment claus per poder afirmar l’avenc en l’aplicació del Tractat i assegurar la seva efectivitat vers a la població civil.
En la sessió de la tarda, s'ha iniciat la sessió sobre les pròrrogues que han demanat quatre països (Argentina, Cambotja, Uganda i Tadjikistan) per a poder acabar de netejar les àrees minades que es troben sobre el seu control al seu territori. Aquests països exposen les seves raons per a demanar una pròrroga i defensen la seva nova proposta i calendari per a poder finalitzar la neteja de mines del seu territori; a continuació, un dels membres del Comitè Permanent sobre la neteja de mines, dóna la seva opinió sobre la sol·licitud i després s'obre el torn d'intervencions dels altres països i també de les organitzacions internacionals i de la ICBL. Però avui no s'ha pres cap decisió, això es farà al llarg de la setmana i el dimecres sabrem si les pròrrogues es concedeixen, en base a què i en quines condicions.
Durant els propers dies aquests i algunes altres qüestions podran tenir possible/s resposta/es. És ben evident, però, que cal informar que la vessant humanitària és una de les principals raons per la qual adquireix un sentit la Cimera de Cartagena i també la missió de la nostra associació dins d’aquesta.