Ginebra, 29 de juliol de 2010 – La Convenció sobre Bombes de Dispersió entrarà en vigor l’1 d’agost de 2010, adquirint així efecte vinculant. Es tracta de la convenció més important en matèria de desarmament i de dret humanitari aprovada en més d’una dècada. A més de prohibir l’ús i la producció de les Bombes de Dispersió, la convenció obliga als estats a netejar els territoris contaminats per aquestes armes en un termini de 10 anys, destruir les existències en un termini de vuit anys i donar assistència integral a les víctimes d’aquestes municions, les seves famílies i comunitats.
Acollint amb satisfacció l’entrada en vigor de la convenció, Jody Williams, Premi Nobel de la Pau el 1997 i ambaixadora de la Campanya Internacional per la Prohibició de les Mines Antipersonal, va declarar:
“La convenció sobre Bombes de Dispersió és un instrument de dret internacional contundent i clar i estic convençuda de que, si els Estats apliquen les seves disposicions de manera honesta i completa, podrà alleugerir el patiment causat per aquestes armes abominables. Això és el que va passar amb el Tractat que prohibeix les Mines Antipersonal, armes tan indiscriminades com les Bombes de Dispersió. La nostra experiència després de més de deu anys d’aplicació del Tractat per la Prohibició de les Mines Antipersonal demostra que els Estats han de començar a treballar ja, si volen acabar amb el greu repte humanitari causat per aquestes municions.
Tots els Estats haurien d’adherir-se a la convenció i renunciar a l’ús d’aquestes armes per sempre. Volem que els programes de neteja dels terrenys contaminats per aquestes municions comptin amb recursos suficients i siguin gestionats de manera eficient. Volem que els arsenals de les Bombes de Dispersió siguin destruïts diligentment i que els programes d’assistència a víctimes siguin base en les necessitats expressades per elles mateixes.”
Des de que es va obrir la firma a Oslo el desembre de 2008, la Convenció sobre Bombes de Dispersió ha estat firmada per 107 països i ratificada per 37, entre ells països que havien produït, havien utilitzat o havien posseït aquestes armes, així com països afectats per elles. A partir de la seva entrada en vigor l’1 d’agost de 2010, les seves disposicions tindran efecte vinculant per a aquells estats que l’hagin ratificat.
La Primera Reunió d’Estats Part de la Convenció es celebrarà a Vientián, República Popular Democràtica de Laos, entre el 9 i el 12 de novembre de 2010. Tots els estats han estat convidats a participar, encara que encara no hagin firmat o ratificat la convenció.
Després de la Segona Guerra Mundial, les Bombes de Dispersió han estat emprades en conflictes armats en 37 països o àrees no reconegudes a nivell internacional: Afganistan, Albània, Angola, Aràbia Saudita, Azerbaiyan, Bosnia y Herzegovina, Cambotja, Txad, Txetxènia, Croàcia, República Democràtica del Congo, Eritrea, Etiòpia, Illes Malvines, Geòrgia, Granada, Iraq, Iran, Israel, Kosovo, Kuwait, República Popular Democràtica de Laos, Líban, Líbia, Mauritània, Montenegro, Nagorno-Karabakh, Sàhara Occidental, Sèrbia, Sierra Leona, Sudan, Síria, Tajikistán, Uganda, Vietnam, Yemen, Zambia.
Disset (17) estats han utilitzat Bombes de Dispersió en conflictes armat després de la Segona Guerra Mundial: Aràbia Saudita, Eritrea, Estats Units, Etiòpia, França, Geòrgia, Iraq, Israel, Líbia, Marroc, Nigèria, Països Baixos, Regne Unit, Rússia, Sud-Àfrica, Sudan, Iugoslàvia (ex República Socialista).
Trenta-quatre (34) països han produït Bombes de Dispersió o segueixen produint-les. Vuitanta-set (87) posseeixen arsenals de Bombes de Dispersió.
La Campanya Internacional per la Prohibició de les Mines Antipersonal (ICBL per les seves sigles en anglès), Premi Nobel de la Pau el 1997, és una xarxa d’organitzacions presents en més de 90 països i compromeses en treballar per un món lliure de mines i bombes de dispersió. La ICBL és membre del Comitè de Direcció de la Coalició contra les Bombes de Dispersió (CMC per les seves sigles en anglès), el moviment de la societat civil internacional que ha jugat un paper fonamental en la promoció de la Convenció sobre Bombes de Dispersió.
Acollint amb satisfacció l’entrada en vigor de la convenció, Jody Williams, Premi Nobel de la Pau el 1997 i ambaixadora de la Campanya Internacional per la Prohibició de les Mines Antipersonal, va declarar:
“La convenció sobre Bombes de Dispersió és un instrument de dret internacional contundent i clar i estic convençuda de que, si els Estats apliquen les seves disposicions de manera honesta i completa, podrà alleugerir el patiment causat per aquestes armes abominables. Això és el que va passar amb el Tractat que prohibeix les Mines Antipersonal, armes tan indiscriminades com les Bombes de Dispersió. La nostra experiència després de més de deu anys d’aplicació del Tractat per la Prohibició de les Mines Antipersonal demostra que els Estats han de començar a treballar ja, si volen acabar amb el greu repte humanitari causat per aquestes municions.
Tots els Estats haurien d’adherir-se a la convenció i renunciar a l’ús d’aquestes armes per sempre. Volem que els programes de neteja dels terrenys contaminats per aquestes municions comptin amb recursos suficients i siguin gestionats de manera eficient. Volem que els arsenals de les Bombes de Dispersió siguin destruïts diligentment i que els programes d’assistència a víctimes siguin base en les necessitats expressades per elles mateixes.”
Des de que es va obrir la firma a Oslo el desembre de 2008, la Convenció sobre Bombes de Dispersió ha estat firmada per 107 països i ratificada per 37, entre ells països que havien produït, havien utilitzat o havien posseït aquestes armes, així com països afectats per elles. A partir de la seva entrada en vigor l’1 d’agost de 2010, les seves disposicions tindran efecte vinculant per a aquells estats que l’hagin ratificat.
La Primera Reunió d’Estats Part de la Convenció es celebrarà a Vientián, República Popular Democràtica de Laos, entre el 9 i el 12 de novembre de 2010. Tots els estats han estat convidats a participar, encara que encara no hagin firmat o ratificat la convenció.
Després de la Segona Guerra Mundial, les Bombes de Dispersió han estat emprades en conflictes armats en 37 països o àrees no reconegudes a nivell internacional: Afganistan, Albània, Angola, Aràbia Saudita, Azerbaiyan, Bosnia y Herzegovina, Cambotja, Txad, Txetxènia, Croàcia, República Democràtica del Congo, Eritrea, Etiòpia, Illes Malvines, Geòrgia, Granada, Iraq, Iran, Israel, Kosovo, Kuwait, República Popular Democràtica de Laos, Líban, Líbia, Mauritània, Montenegro, Nagorno-Karabakh, Sàhara Occidental, Sèrbia, Sierra Leona, Sudan, Síria, Tajikistán, Uganda, Vietnam, Yemen, Zambia.
Disset (17) estats han utilitzat Bombes de Dispersió en conflictes armat després de la Segona Guerra Mundial: Aràbia Saudita, Eritrea, Estats Units, Etiòpia, França, Geòrgia, Iraq, Israel, Líbia, Marroc, Nigèria, Països Baixos, Regne Unit, Rússia, Sud-Àfrica, Sudan, Iugoslàvia (ex República Socialista).
Trenta-quatre (34) països han produït Bombes de Dispersió o segueixen produint-les. Vuitanta-set (87) posseeixen arsenals de Bombes de Dispersió.
La Campanya Internacional per la Prohibició de les Mines Antipersonal (ICBL per les seves sigles en anglès), Premi Nobel de la Pau el 1997, és una xarxa d’organitzacions presents en més de 90 països i compromeses en treballar per un món lliure de mines i bombes de dispersió. La ICBL és membre del Comitè de Direcció de la Coalició contra les Bombes de Dispersió (CMC per les seves sigles en anglès), el moviment de la societat civil internacional que ha jugat un paper fonamental en la promoció de la Convenció sobre Bombes de Dispersió.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada