Les bombes de dispersió són encara una arma en actiu, així ho confirma el seu ús en el recent conflicte armat a Geòrgia. El Ministeri de defensa georgià va admetre la passada setmana que va utilitzar-les durant els enfrontaments de l’últim mes d’agost a “South Ossetia”, la regió georgiana fronterera amb Rússia. Segons “Human rigths Watch” (HRW) Rússia, tot i que el Govern Rus no ho ha confirmat, també en va llençar en resposta a l’atac que va dur a terme l’exèrcit georgià sobre el seu propi territori.
El Ministre de Defensa georgià va declarar que el tipus de bomba de dispersió usat per les Forces Armades va ser l’únic tipus que posseeixen, també va dir que aquestes anaven dirigides cap a equipament i armament militar rus en moviment entre el túnel “Roki” i la carretera de “Dzara”. Va aclarir que en cap cas anaven
El Ministre de Defensa georgià va declarar que el tipus de bomba de dispersió usat per les Forces Armades va ser l’únic tipus que posseeixen, també va dir que aquestes anaven dirigides cap a equipament i armament militar rus en moviment entre el túnel “Roki” i la carretera de “Dzara”. Va aclarir que en cap cas anaven
dirigides contra civils, però això no justifica el seu ús perquè les
bombes de dispersió afecten precisament als civils perquè una part de les submunicions que escampa no exploten i queden al terreny a l’espera que algun civil s’hi apropi i les activi.
Estem en ple procés internacional per a prohibir aquestes armes, de fet la Convenció contra les Bombes de dispersió (CCM) ja té cara i ulls, va ser aprovada al maig per 107 països a Dublín i només cal que els països el signin i el ratifiquin perquè entri en vigor.
Ni Rússia ni Geòrgia van aprovar aquest Tractat i només Geòrgia va assistir a una de les reunions que es van fer durant el procés d’elaboració del Tractat, el Procés d’Oslo.
No és el primer cop que Rússia usa aquest tipus d’armament, malgrat això és el primer cop que Geòrgia utilitza les seves bombes de dispersió i el més estrany és que ho ha fet sobre el seu propi territori.
Des de les xarxes internacionals contra aquestes armes hem aconseguit un Tractat per prohibir aquestes bombes, cal que els països el ratifiquin i que els que no signin sentin l’estigmatització internacional d’aquesta arma, per pressionar els Governs a que això es faci realitat signa “El Tractat del poble” a l’adreça http://www.minesactioncanada.org/peoples_treaty/index.cfm?lang=es
EEUU és present a Geòrgia i juntament amb la OTAN ha enviat uns quants vaixells al mar negre. Sembla que sota la aparença d’un conflicte entre Geòrgia i les seves regions independentistes, ens trobem davant d’una polèmica mundial entre superpotències sobre el control estratègic de zones amb grans interessos en matèries primeres.
Però lluny d’això la població civil afectada necessita que les seves víctimes tinguin assistència i rehabilitació, i que els residus explosius de guerra es netegin de casa seva, dels seus camps i les seves ciutats.
Estem en ple procés internacional per a prohibir aquestes armes, de fet la Convenció contra les Bombes de dispersió (CCM) ja té cara i ulls, va ser aprovada al maig per 107 països a Dublín i només cal que els països el signin i el ratifiquin perquè entri en vigor.
Ni Rússia ni Geòrgia van aprovar aquest Tractat i només Geòrgia va assistir a una de les reunions que es van fer durant el procés d’elaboració del Tractat, el Procés d’Oslo.
No és el primer cop que Rússia usa aquest tipus d’armament, malgrat això és el primer cop que Geòrgia utilitza les seves bombes de dispersió i el més estrany és que ho ha fet sobre el seu propi territori.
Des de les xarxes internacionals contra aquestes armes hem aconseguit un Tractat per prohibir aquestes bombes, cal que els països el ratifiquin i que els que no signin sentin l’estigmatització internacional d’aquesta arma, per pressionar els Governs a que això es faci realitat signa “El Tractat del poble” a l’adreça http://www.minesactioncanada.org/peoples_treaty/index.cfm?lang=es
EEUU és present a Geòrgia i juntament amb la OTAN ha enviat uns quants vaixells al mar negre. Sembla que sota la aparença d’un conflicte entre Geòrgia i les seves regions independentistes, ens trobem davant d’una polèmica mundial entre superpotències sobre el control estratègic de zones amb grans interessos en matèries primeres.
Però lluny d’això la població civil afectada necessita que les seves víctimes tinguin assistència i rehabilitació, i que els residus explosius de guerra es netegin de casa seva, dels seus camps i les seves ciutats.
Entrades
2 comentaris:
Buff, Es alucinant que Georgia hagi escampat bombes de dispersió dins del seu propi "territori".. Imagineu que per exemple un dia Euskadi o Catalunya o Murcia (més difícilment, pro bé..) incrementen les seves reivindicacions per la independència i que el govern estatal, per arreglar el "problema" de la unitat nacional decideix utilitzar la força militar i llençarnos bombes de dispersió. Quin mon de bojos.. oi? Aquestes coses que ens semblen tant increibles perque ens queden aparentment una mica lluny hem de ser conscients de que algun dia poden tornar a succeir, perque nosaltres seguim essent iguals d'humans i d'inhumans que els georgians o els rusos o els serbis o els kosovars o els ruandesos o els nordamericans o els ximpancés..
No obstant no vull ser nihilista i se que quan més treballem cap a la Pau (una pau democràtica, justa e igualitaria) més a gust ens trobarem en un mon en pau autèntica i menys ganes tindrem de derribar-ho tot o de cremar-ho tot..
Salut companyes i endavant!
-mark
Sense anar més lluny tenim un gran exemple de governants que bombardejen el seu propi Estat,la guerra civil va ser el laboratori de bombardejos que es van dur a terme més tard a la segona guerra mundial.
En un món on impera la competència i la cultura de la guerra en les relacions internacionals serà difícil que els estats deixin les armes de costat, sobretot si tenim en compte que generen un dels mercats més grans del Globus.
Tot i això cal que la societat civil ens posicionem en contra d'aquests mitjans un i altre cop, generació rera generació.
Lucia
Publica un comentari a l'entrada